Beaufort (formatge)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Beaufort

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Beaufort (fromage) 01.jpg
País d'origina França
Region, ciutat Savòia
Lach de lach de vaca
Apelacion, dempuèi AOC, 1968


Identificants
ULAN
DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Beaufort (formatge).

Lo Beaufort es un formatge francés de Savòia a basa de lach de vaca que benefícia d'una AOC dempuèi 1968[1]. L'aira d'apelacion cobrís 400 000 ectaras dins l'èst del departement de Savòia, dins tres vals, Beaufortain, Tarentaise e Maurienne (en mai una part de la val d'Arly). L'afinatge es de 5 mes minimum e lo pes es de 20 à 70 kg. En 2005 la produccion de Beaufort foguèt de 4 150 tonas siá 103.000 formatges. Per fabricar 1 kg de formatge un pauc mai de 10 kg de lach de vaca es necessari[2].

La produccion de lach[modificar | modificar la font]

L'alimentacion de las vacas es facha, l'ivèrn, del fen recoltat aval bas dels alpatges, per de pradas ont los engenhs de fenason pòdon evoluir. La crompa de forratge fòra l'aira d'apelacion se pòt far segon un respècte estricte del casèrn de las cargas[3] e los aliments fermentats, produchs per ensilatge, son enebits[4].

A la prima, las vacas sortisson la jornada per las pradas e dintran lo vèspre a l'estable. A la fin de mai o debuta de junh, montan a l'alpatge. Es la transumància que dona luòcs a de manifestacions festivas tradicionalas. L'estiu, los tropèls se noirisson d'èrbas dels alpatges pasturats entre 1 500 e 2 500 m d'altitud. Un pichon complement pòt èstre distribuït excepcionalament : durant lo vedelatge, per escar lo tropèl a l'ora de la molzuda, en cas d’accident climatic etc...[5] mas deu èstre limitat en quantitat e dins lo temps.

La produccion es limitada a 5 000 kg de lach per animal e per an. Aquela quantitat es calculada sus la mejana de tot lo tropèl d'un elevaire.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. (fr) https://web.archive.org/web/20080509145426/http://www.fromage-beaufort.com/aoc.htm#1
  2. (fr) https://web.archive.org/web/20080504012603/http://www.fromage-beaufort.com/ficheidentite.htm#1
  3. Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas décret.
  4. Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas INAO.
  5. « Décret beaufort du 19 janvier 2001 », INAO.

Suls autres projèctes Wikimèdia :