Batalha de Lhèida (1642)

Era Batalha de Lheida (1642), tanben coneguda coma era batalha des horques , peth lòc a on passec, siguec un des episòdis dera Guèrra dels Segaires. I lutaren es castelhans, manats deth marqués de Leganés, Diego de Guzman, cosin deth Comte-Duc d'Olivares ( 15.000 òmes d'infanteriá, 5000 cavaliers e 9 canons) e es soldats catalans e francesi ( 9000 soldats d'infanteriá, 4000 cavaliers e 8 canons), manats peth mariscal e virrei de Catalonha, Philippe de la Mothe-Houdancourt.

Era victoria siguec tà La Mothe e se poguec evitar qu'era armada castelhana aucupés era vila de Lhèida. Era posicion deth Comte-Duc d'Olivares deuant Felip IV de Castelha se veiec plan compromessa pr'amor d'aguesta victòria catalana e francesa.

Istòria

Ena prima de 1640 Francesc de Tamarit siguec empresoat per ajudar pas tà recrutar soldats e ostals tà es anidar. Pagesi revoltadi dintraren en Barcelona el 22 de mai de 1640 e eth desliuraren. Eth 7 de juni es pagesi dintraren de nau pendent eth Corpus de Sang ena vila caplòc dera Catalonha e tuaren eth virrei Dalmau III de Queralt.

En seteme es armades de Felip IV perpreneren Tortosa damb era aliança des mossurs catalans e eth bisbe dera vila qu'era arreialista. Era perpresa dera vila comportec ua dura repression contra eth pòble. Eth 17 de hér de 1641 Pau Claris, Conselher en Cap dera Generalitat de Catalunya, proclaméc era República Catalana, damb era amassada dera burgesia dera vila de Barcelona, plan descontenta pera pression fiscau.

Ua aliança siguec acordada damb eth Regne de França. Tà auer era ajuda Catalonha passec a éster manada per Loís XIII de França. Jorns dempús, e damb era ajuda des francesi, era Generalitat auia ua plan importanta victoria militar ena batalha de Montjuïc eth 26 de hér de 1641. Un pauc més tard moriguec Pau Claris e era desaisida situacion locau e internacionau, metec ara Generalitat a proclamar a Loís XIII coma nau Comte de Barcelona a pr'amor d'açò, sobiran de Catalonha.

Es soldats catalans e francesi consolidaren eth sòn domini sus es terres de l'èst e eth sud de Catalonha. S'iniciec un sèti sus Tarragona. Er arrei espanhòu en véder que francesi e catalans arrivauen a Montsó (2) renunciéc ath Rosselhon dempús dera caiguda de Perpinhan e lancec ua ofensiva contra Lhèida.

Eth 2 d'octobre es soldats catalans de Vilanoveta se retiraren a Torres de Segre pr'amor qu'es castelhani arribauen a Lhèida. Un jorn dempús era cavaleriá catalana e 200 shivaus castelhans se traparen e es armades catalanes e francesa dintrauen en Vilanoveta eth ser d'aqueth madeish jorn.

Era Armada castelhana

Aguesta era héta pes terços deth Príncipe, Conde-Duque de Olivares, Simon Mascarenhas, Aragon e era cavaleriá des Ordes Militari e de Flandes.

Era armada catalana e francesa

Era armada francesa, manada per Phillippe de La Mothe-Houdancourt era héta per 9000 soldats includent es regiments d'infanteriá de Champagne, Am Büchel (soïs) e dètz companhies (4); La Mothe, Tonneins, Rébé, Vandy, Poitou, Lyonnais, Cinq Mars, Uxelles, Comte de Rosselló e eth Regiment de Barcelona manat per Jironi atau coma 4000 shivaus includents es regiments de cavaleriá de Magaloti, Alais (6 companhies), Pierre Huault de Bussy de Vaires, Brissac, Aubaye, saint-Simon, Roches-Varitaud, Terrail, Villaneuve, Aubais, Meinville, Du Roure e era cavaleriá catalana de Josep d'Ardena ena reserva (1) a més des companhies de cavaleriá deth Baró de Pujols e es guardies deth Mariscal de la Mothe-Houdancourt.

Era armada era héta per 11 esquadrons d'infanteriá, 41 esquadrons de cavaleriá e 2 bateries (una damb 5 e era auta damb 3 canons).

Era Batalha

Era artilheriá francesa iniciec l'atac més aguest siguec iniciat dempús per 300 cavalièrs dera cavaleriá castelhana de Rodrigo de Herrera amassats damb eth regiment deth Príncep e deth Conde Duque (4000 saoldats e cavalièrs ). Aguesti preneren ua bateria francesa e tres canons e es dugueren ath camp castelhan.

Es soldats d'infanteriá catalans e francesi sigueren alavetz atacadi per gaireben tota era cavaleriá castelhana. Aguesti resistiren, més era ala drecha de Monssur de Terrail se trinquec e auec besonh de dos esquadrons de cavaleriá de Mageloti 1-5). Atau, es autes òmes de cavaleriá, manats per Louis de Valois, Comte d'Alais e Colonel Generau dera Cavaleriá avancéc contra es castelhans(6)e era ala querra, manats per Philippe de Chateaubriant, comte des Roches-Baritaut (7) tanben avancec. Era luta contunhec e mentretant es soldats castelhans queien en eth caos (8), es reserves francesa e catalana, ath ser, dintraren en accion e pera nét era armada de Felip IV auec de tornar tà Castelha laissant de milièrs de morts e herits en sòn darrèr.

Atau, es soldats castelhans perderen un canon, 6 cornetes e 4 bandieres. Eth nombre de morts pendent era cavaleriá siguec plan naut. Es francesi aueren pocs mòrts més eth regiment d'Am Büchel siguec practicaments destruït. Aguesta victoria de francesi e catalans siguec plan celebrada. Pr'amor d'açò de La Mothe-Houdancourt siguec premiat damb eth Ducat de Cardona.

Bibliografia

º Pere Lacavalleria, Relació compendiosa de tot lo que ha passat des de que lo exèrcit del rei de Castella ha partit de Tarragona y de la senyalada victòria que lo senyor mariscal de la Motte ha guianyada a la vista de la ciutat de Lleida

º (castellà) Memorial histórico espãnol, capítol 132

º (francès) Mercure françois, 1642

º (francès) Suzane, Histoire de l'ancienne infanterie T.VIII º (francès) Suzane, Histoire de la cavalerie française T.III º (francès) Table ou abrégé des 135 volumes de la Gazette de France depuis son comenement en 1631 jusqu'en 1765 Tomes I à III, Paris 1766 à 1768. º (alemany) Plànol Acies Gallicae et Hispaniae prope Ilerdam Quando Mareschallus Oudancurtius Marchionem de Leganez fugauit Schlacht bei Lerida dins de Theatrum Europaeum

º Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Batalla_de_Lleida_(1642)&oldid=11893500»

Referències

1.- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pere Lacavalleria, Relació compendiosa de tot lo que ha passat des de que lo exèrcit del rei de Castella ha partit de Tarragona y de la senyalada victòria que lo senyor mariscal de la Motte ha guianyada a la vista de la ciutat de Lleida

2.- ↑ (castellà) Francisco Martín Sanz, La política internacional de Felipe IV

3.- ↑ 3,0 3,1 Joan Busquets i Dalmau La Catalunya del Barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real, p.184

4.- ↑ (anglès) Curt Johnson, The French Army of the Thirty Years' War: Line Infantry

5.- ↑ (anglès) The Great Officers of the Crown

6.- ↑ Víctor Balaguer, Història de Catalunya (37)

7.- ↑ (francès) Charles Gavard, Galeries historiques du Palais de Versailles, Volum 1, p.278

8.- ↑ (castellà) Modesto Lafuente y Zamalloa, Historia General de España, vol.8, p.420

º John Huxtable et al.,España, Europa y el mundo atlántico: Homenaje a John H. Elliot, Marcial Pons, Ediciones de Historia 2001

º John Huxtable, La revolta catalana 1598 1640, 1989