Batalha dau Zab

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La batalha del Zab ( Arabi: معركة الزاب‎ ) aguèt luòc a la ribièra del flume Grand Zab, a l’Iraq d’uèi lo jorn, en 27 de genièr 750. Foguèt la causa dirècta de la fin del Califat Omeia e la neissença de la dinastia dels Califat abbassida, que demorarián (amb mai o mens poder segon l’epòca) fins lo sègle XIII.

En 747 espetèt una revòlta contra lo Califat Omeia, que regnèt a l’Orient Mejan dempuèi l’an 660 e fins l’an 750. La causa principala de la revòlta foguèt la desseparacion que fasiá lo govèrn Omeia entre lo mond del Califat e lo mond de Damasc. Los governadors nomentats pels Omeia en divèrsas províncias èran de corromputs que solament èran interessats de ganhar d’argent per eles meteisses. A mai, los Omeia èran pas descendents dirèctes de Maomet mentre que los Abbassidas si qu’o èran (un aujòl sieu èra l’oncle de Maomet, Abbas – un fach fòrça dich pendent la revòlta).

Las armadas

En 750 l’armada del califa Omeia Marwan II luchèt contra una armada d’abbassidas, chiitas e iraquians, prèp del flume Zab. L’armada de Marwan èra, sul papièr, plan mai granda e poderosa que la de lors enemics pr’amor qu’avián plusors veterans d’ancianas campanhas omeia contra l’Empèri Bizantin. Totun, que sa fidelitat al califa èra pas tan solida. La moral dels omeia aviá patit plan per una sèria de desfaitas qu’avián agut abans pendent la revòlta e aital la moral de l’armada Abbassida èra al moment força mai nauta.

La batalha

L’armada Abbassida formèt un mur de lanças, una tactica adoptada per lors enemics sirians e agachada abans en mantunas batalhas mai ancianas. Aquò permetiá de formar una linha de batalha amb de lanças vèrs l’enemic (coma las estacas utilizadas per los arquièrs angleses a Azincourt e Crécy cinc sègles apuèi). La cabalariá Omeia carguèt en tot creire que, amb sa experiéncia, poirián trincar la muralha de lanças. Aquò marchèt pas plan e aital i aguèt un chaple. L’armada Omeia se retirèt pr’amor que sa moral foguèt totalament destrucha. Fòrça soldats Omeia moriguèron pendent la retirada o negats al fred riu Zab ( èra l’ivèrn).

Resulta

Marwan fugiguèt lo camp de batalha cap a Levant secutat de prèp pels Abbassidas que trobèron pas cap de resisténcia granda dels sirians, que la region aviá patit fasiá pauc la pèsta e atanben un terratrèm. Marwan fugiguèt fins Abusir, una pichona vila del delta del Nil, a Egipte. Ailà, meses puèi, foguèt tuat en una braca batalha e remplaçat coma califa per Abu al-Abbas as-saffah, que finiguèt lo Califat Omeia a l’Orient Mejan.