Barbetisme

Lo moviment dels barbets o barbetisme foguèt un moviment d'oposicion a l’anexion de la Comtea de Niça a la França revolucionària, començada en lo 1792 per l'installacion d'una administracion provisòria a Niça, seguida de la conquista del país aut. En reaccion a las exaccions de las tropas revolucionàrias francesas, e favorisat per l'existéncia anteriora de milicias de defensa dels territòris de montanha creadi per decret del duc Victor-Amadèu III de Savòia en lo 1771, naissèt un moviment de resisténcia a l'ocupacion que n'avèm testimòni a comptar del 1793, e que creissèt a mesura dels cambiaments impausats per l'ocupant. Sensa unifòrme, amb pòc de disciplina militar, sensa oficiers de mestier, e qualquas fètz amb finda de fremas, van menar una mena de guerrilha, d'embuscadas, de arcelament de las tropas invasoras. Amb de periòdes de derivas devers lo banditisme, s'esperlonguèt lo barbetisme fins a l'Empèri de Napoleon I, e despareissèt definitivament en lo 1814 amb la restitucion per lo tractat de París dels territòris de la Comtea a Victor-Emanuel I, duc de Savòia, prince de Piemont, e rei de Sardenha.