Bëor

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Bëor lo Vielh, dins lo mond legendari de J.R.R. Tolkien, foguèt lo cap del Primièr Ostal dels Edain, los òmes del nòrd, que menèt son pòble a las tèrras de Beleriand. Dempuèi alara aquela nacion seriá coneguda coma lo pòble de Bëor per l'onorar.

Lo sieu linhatge governèt lo primièr ostal jos los reis dels noldor, e foguèt ancessor de Beren Erchamion.

Bëor dirigiguèt las sieunas gènts pendent la part finala de la sieuna marcha vèrs l'oèst. Los menèt a travèrs las Montanhas Blavas fins que l'an del Solelh de 310 arribèron a las forèsts d'Ossiriand. Ailà trobèt qui seriá son amic, lo senhor elf Finrod Felagund, que lèu aprenguèt la lenga dels òmes e i parlèt fòrça temps. Aconselhat per Finrod, Bëor dirigiguèt son pòble a las planuras d'Estolad, e ailà abdiquèt en son filh Baran per dintrar al servici de Finrod e anar viure a Nargothrond, ont demorèt fins la fin de la sieuna vida.

Lo nom original de Bëor èra Balan. Quand dintrèt al servici dels elfs recebèt lo nom de Bëor, que en la lenga de la sieuna gènt vòl dire "vassal" o "servent". Atanben foguèt conegut entre los edain coma "Lo Vielh", pr'amor que demorèt fins los 93 ans, e tanplan coma "lo Sabent".