Aplec

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Dins lo mond catalan un aplec es un acamp de personas que se realiza sovent a l'aire liure e a l'entorn d'una tematica determinada. An una origina religiosa e se realizava dins un territòri de parlar catalan. Los aplecs, ara, an perdut la connotacion religiosa e son venguts de celebracions folcloricas, coma los bals de sardanas, o patrioticas, coma lo Pi de les Tres Branques.[1]

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

A l'origins, l'aplec èra un acamp religiós e festiu que se celebrava a l'aire liure, a l'entorn d'un santuari o d'un luòc emblematic o de sens religiós. Es lo cas de l'aplec que se celèbra dempuèi 1950, lo segond dimenge de julhet, a la Crotz del Matagalls per la canonizació del paire Claret. Mas amb lo temps, lo mot aplec a pres una significacion que passa la religion. Per exemple, l'acamp d'excursionistas que camina cada an per la cresta del Canigó la Velha de Sant Joan, per davalar la Flama, que se repartís per tot lo territòri catalan, es tanben un aplec.[1]

A l'ora d'ara, doncas, l'espèctre de l'aplec es fòrça larg: bals de sardanas dins de luòcs determinats, acamp patriotics coma aquel del Pi de las Tres Brancas sul plan de Campllong e d'autras concentracions festivas coma l'Aplec del Caragol a Lleida, creat lo 1981 e que lo motiu de l'acamp es de manjar d'aquel plat.[1]

Aplec de Sardanas[modificar | Modificar lo còdi]

L'exemple emblematic d'aquel sens mai contemporanèu de la paraula ‘aplec', coma acamp festiu de caractèr mai folcloric sortit del domèni religiós, son los aplecs de sardanas. La sardana èra considerada coma una dança popular, que dins los darrièrs 150 ans prenguèt la condicion de dança nacionala. Dins lo sègle XIX, la Renaissença catalana la faguèt seuna e li balhèt un caractèr fòrtament identitari que l'instaurèt coma simbòl. La gènesi d'aquela dança se situa dins las tèrras empordanesas, alara que Montserrat ocupava tanben un luòc màger sibolic del territòri catalan a l'escasença de la visita a Barcelona de la reina Isabèl II, en 1860, data que foguèron reviscolats cant, musica e dança, dins los actes festius de la cultura catalana.[1]

Los aplecs de sardanas s'organizan d'en primièr dins del territòri catalan mejançant unas entitats creadas per aquò: l'Agropació d'Aplec Sardanistes de les Comarques Gironines, la Coordinadora d'Aplecs de les Comarques Meridionals, la Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes e la Comissió d'Aplecs Sardanistes de Barcelona. Quant a la difusion internacionala la Fundació Universal de la Sardana presentèt la dança als Jòcs Olimpics de Barcelona, Atlanta e Sydney.[1]

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

  • Aplec internacional
  • Aplec dels Pòrts
  • Danças tradicionalas catalanas

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 «Aplecs i romiatges». Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «gencat13» està definit diverses vegades amb contingut diferent.