Antero de Quental

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Antero de Quental Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided. Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided.Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided. Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided.Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided. Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided.

200px|center

Naissença 18 d'abril de 1842
Modèl:Country alias Portugal Ponta Delgada, Açòres, Portugal
Decès 11 de setembre de 1891
Ponta Delgada, Açòres, Portugal
Nom de naissença Antero Tarquínio de Quental
Activitat(s) poèta
Lenga d'escritura portugués, escrivan e òme politic
Movement(s) realisme
Genre(s) poesia
Identificants
ULAN
DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
Legislator
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Antero de Quental.

Antero de Quental (1842-1891) foguèt lo mai important poèta portugués del sègle XIX, e un dels principals autors de l'istòria de la lenga portuguesa.

Estudièt a Coïmbra, ont participèt en lo movement contra lo romantisme institucionalizat representat per Antonio Feliciano de Castilho. Foguèt un dels polemistas, amassa amb Eça de Queiroz e Teófilo Braga, de la nomenada Question de Coïmbra, que aglutinèt aquela reaccion en nom d'unes ideales influits per Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Jules Michelet, Pierre-Joseph Proudhon e Auguste Comte.

Foguèt un dels organizadors de las Conferéncias del Casino de Lisboa (1871), d'ont nasquèt lo Partit Socialista Portugués, que ne foguèt cofundador. Lo 1865 publiquèt Odes Modernas, que concep coma instrument d'accion revolucionària. Lo 1871 marca un cambiament de sens en la siá òbra e en la siá personalitat, produch benlèu de la siá malautiá o del fracàs dels ideales del 1870. Abandona la politica activa, e mai se lo 1880 acceptèt una candidatura a deputat socialista, legís Friederich Schopenhauer e Hartmann e los místics hindús, e què en una longa crisi que lo condusiriá al suicidi.