Alibofièr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'alibofièr es lo nom commun del Styrax officinalis, un arbust de la familha de las Estiracacèas.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Buta sus un sol fresc e umid, es adaptat als sols calcaris. Se desvelopa al solelh, o mièja ombra. Es sovent boissonant (5-7 m de naut), fòrça ramificat. Las jovas tijas son pubescentas. Sa rusca es lisa, d'un brun grisenc, e s'escata al vielhum. Son fulham es caduc. Las fuèlhas son altèrnas, fan 6-8 cm, son ovals o obovals, l'apex es punchut, la nervadura centrala es plan marcada, mai clara. Las fuèlhas son d'un bèl vèrd sus la fàcia superiora alara que la fàcia inferiora es blanquinosa e cotonosa.

La florason de l'alibofièr se debana a la prima/estiu (mai - junh). La flor es blanca, perfumada e mellifèra. Las flors son bisexuadas, axilara, en esquilas pendentas (2 cm), amassada en ramelet terminals. La coròlla a 5-7 petals possedís fòrça antèras jaunas, lo calici es de cinc lòbes.

Los fruchs apareisson en estiu (julhet-agost), s'agís d'una drupa pichona ovoïda de la talha d'una avelana, carnuda, blanc verdenca. La drupa conten mai sovent una sola grana redonda, bruna, lisa e fòrça dura.

De varietats botanicas existisson:

  • Styrax officinalis var. californicus (Torr.) Rehder (1915) (sinonim: Styrax californicus Torr.)
  • Styrax officinalis var. fulvescens (Eastw.) Munz & I.M. Johnst. (1924) (sinomim: Styrax californicus var. fulvescens Eastw.)
  • Styrax officinalis var. jaliscanus (S. Watson) Perkins (1907) (sinomim: Styrax jaliscana S.Watson)
  • Styrax officinalis subsp. redivivus (Torr.) Thorne (1978) (sinomim: Darlingtonia rediviva Torr., Styrax officinalis var. redivivus (Torr.) R.A.Howard)

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Plini, dins son Istòria naturala, indica qu'aquel arbust buta en Siria. alà, çò dich, se'n servís coma perfum e per far fugir las sèrps. Es utilizat tanben dins la medecina pendent l'antiquitat contra la tos, los mals de garganta e del peitrina, e tanben las escròlas (inflamacion de las glandolas linfaticas presentas dins lo còl); favoriza la menstruacion e la digestion. Fin finala, coma fòrça plantas per Plini, dintrava dins la composicion d'antidòtas contra los poisons, en subretot la jolverdassa.

Quand se realiza de talhs sul pé, raja de gotas blancas de estírax liquid que ven espés al contacte de l'aire. Aquel baume es ric en acid benzoíc. La resina de l'alibofièr es utilizada coma encens. Es una categoria de benjoïn, comercialament nomenat estorax.

Ara s'utiliza un baume a basa d'estírax, que ten proprietat cicatrizantas e antisepticas.

Annexes[modificar | modificar la font]

Articles connexes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]