Abadiá daus Alòdis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'abadiá benedictina daus Alòdis se tròba en Lemosin, dins lo departament de Nauta Vinhana.

Fuguet fondada a la Janestosa vers 960, sos la regla de Sant Agustin, eissida d'un priorat de religiosas somés au superior de 'na comunautat de chanonges regulars, e l'abadessa deviá obediéncia aus chanonges d'Aurèlh.

La regla de Sant Beneset, adoptada au segle XII o au començament dau segle XIII, era seguda alternativament de la de Sant Agustin.

En 1503, i aviá 123 religiosas. Lo 6 de mai de 1506, au nom dau grand prior de Clunhic, un monge de l'abadiá de Sant Peire de Brantòsme i anet far visita. Totjorn au nom dau grand prior de Clunhic, agueren puei la visita dau prior d'Aurèlh.

'Questa abadiá aviá totjorn servat l'independéncia juscanta 1653 quand l'evesque de Lemòtges demandet son agregacion a Clunhic, qu'enviet un comissari lo 20 d'aost de 1653.

Las monjas segueren la regla de Sant Agustin juscanta 1810.

Cinc priorats dependián de l'abadiá daus Alòdis:

  • Sant Blasi de la Bolònia o Montagut lo Negre a Comprenhac
  • Santa Anna de Fogerat a Bussiera de Dun
  • Santa Maria Magdalena dau Pitit Valés a Rosiers, pròche Mas Leu
  • La Bolonia a la Janestosa
  • Nativitat de Sant Joan Baptista de la Rònza a 'Rena

En 1750, fugueren transferidas a Lemòtges e se restacheren a las Urbanistas de Santa Clara, sonadas las grandas claras de Lemòtges, dins lor convent entre la plaça de la ciutat e la catedrala de Sant Estève.

En 1790, lo convent de las Ursulinas brulet dins lo grand incendi de Limòtges, doncas se prepauset de las alotjar au convent daus Alòdis en las unissent mas 'queu projecte chapitet pas.

L'ensems de las bastissas formava un qüadrilater qu'un de sos costats era l'egleisa abadiala destrucha a la Revolucion en 1793. 'Questa egleisa de Sant Genest se trobava a l'emplaçament actuau daus numeros 2 a 4 de la charriera daus Alòdis. Mesurava 16,5 m de lonjor e 11,5 m de larjor.

La lòtja abadiala formava un autre costat e i son adorsadas 'nas clastras que pòrtan inscricha la data de 1687.

En 1806, monsenhor Dubourg tornar crompet la resta de las bastissas conventualas per i alotjar los preires de sant Sulpici directors dau seminari.