A l'entrada del temps clar

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

 

A l'entrada del temps clar es una balada occitana qui seriá estada escricha al sègle XII. La cançon es referenciada dins lo recuèlh Chansonnier francés, dich de Saint-Germain-de detlos-Prats,.

Mantunas edicions de las paraulas e de la melodia son estadas publicadas.[1] Demest las nombrosas versions enregistradas, òm pòt citar la de Mont-Jòia, la de las Sacqueboutiers, la de Pierre Hamon o encara la d'Angelo Branduardi.[2]

Paraulas[modificar | Modificar lo còdi]

Occitan Francés


A l'entrada del temps clar, eya

Per jòia recomençar, eya

E per jelós irritar, eya

Vòl la regina mostrar

Que el' ès tant amorosa

A la vi', a la via, jelós,

Laissatz nos, laissatz nos

Balar entre nos, entre nos.

El' a fach pertot mandar, eya

Non sia fins a la mar, eya

Piucela ni bachalar, eya

Qué tuit non vengan dançar

Ne la dancèt joiosa.

A la vi', a la via, jelós,

Laissatz nòstras, laissatz nòstras

Balar entre nòstres, entre nòstres.

Lo reis i ven de autra part, eya

Per la dança destorbar, eya

Qué el ès en cremetar, eya

Qué òm no li vòlh emblar

La regin' aurilhosa.

A la vi', a la via, jelós,

Laissatz nòstras, laissatz nòstras

Balar dintra nòstras, entre nòstras.

Mas per nïent lo vòl far, eya

Que ela a sonh de vielhart, eya

Mas d'un leugièr bachalar, eya

Qual ben sapcha solaçar

La dòmna saborosa.

A la vi', a la via, jelós,

Laissatz nòstres, laissatz nòstres

Balar entre nòstras, entre nòstras.

Qual doncas la vezés dançar, eya

E son gent còrs deportar, eya

Ben pògra dir de vertat, eya

Que el mont non aja sa per

La regina joiosa.

A la vi', a la via, jelós,

Laissatz nòstras, laissatz nòstras

Balar entre nòstres, entre nòstres

A l'arrivée du beau temps, eya,

Pour ramener la joie, eya,

Et pour irriter les jaloux, eya,

La reine souhaite montrer

combien elle est amoureuse.

En route, en route, les jaloux !

Laissez-nous danser, entre nous.

Elle l'a fait proclamer partout, eya,

Qu'entre ici et la mer, eya,

Il ne doit y avoir ni jeune fille ni jeune chevalier, eya,

qui ne vienne danser

Dans la joyeuse danse.

En route, en route, les jaloux !

Laissez-nous danser

Entre nous.

Le roi arrive d'ailleurs, eya,

Pour mettre un terme à la danse, eya,

Parce qu'il a peur, eya,

Qu'un autre homme veuille voler

La reine d'avril.

En route, en route, les jaloux !

Laissez-nous danser

Entre nous.

Mais en aucun cas elle ne le laissera faire, eya,

car elle n'a que faire d'un vieil homme, eya,

Mais plutôt d'un jeune chevalier lascif, eya,

qui sait comment réconforter

La dame piquante.

En route, en route, les jaloux !

Laissez-nous danser

Entre nous.

Puis, quiconque la voit danser, eya,

Et exhiber son beau corps, eya,

pourra dire en vérité, eya,

Que le monde n'a pas l'égal

De la joyeuse reine.

En route, en route, les jaloux !

Laissez-nous danser, entre nous.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Jean-François Courouau, « La ballade « A l’entrada del temps clar », Denis Saurat et les troubadours », dans Marie-Jeanne Verny (dir.), Les Troubadours dans le texte occitan du XXe siècle, vol. 1, Classiques Garnier, coll. « Études et textes occitans », 2015 (ISBN 978-2-8124-3341-2, DOI 10.15122/isbn.978-2-8124-3341-2.p.0063), p. 63-67.
  1. Error en títol o url (en anglés). troubadourmelodies.org..
  2. Error en títol o url. musicme.com/..