Wisconsin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
State of Wisconsin
Estats dels Estats Units
La bandièra del State of Wisconsin. Lo sagèl de State of Wisconsin.
Bandièra Sagèl

Escais principal : Badger State
Devisa : Forward
En occitan :

Mapa dels Estats Units amb State of Wisconsin en roge.
Mapa dels Estats Units amb State of Wisconsin en roge.

Lenga(s) oficialas cap ; anglés de facto

Capitala Madison
Vila mai granda Milwaukee

Superfícia  Classat 23en
 – Superfícia totala 169790 km²
 – Largor 420 km
 – Longor 500 km
 – Superfícia d'aiga 28006 km²
 – Percentatge d'aiga 16.49%
 – Superfícia de tèrra 140787 km²
 – Latitud 42°30' N à 47°03' N
 – Longitud 86°49' W à 92°54' W

Populacion  Classat 19en
 – Populacion totala (2000) 5453896 ab.
 – Densitat 32.12 ab./km²

Elevacion  
 – Punt culminant Timms Hill
 – Altitud maximala 595 m
 – Altitud mejana 320 m
 – Altitud minimala 177 m

Adesion a l'Union  29 de mai de 1848 (Classat 30en)

governador Scott Walker (R)

Senator Herb Kohl (D)
Ron Johnson (R)
Representants 8

Fus orari -6

Abreviacions Abreviacion postala : WI
Abreviacion ISO : US-WI

Sit web www.wisconsin.gov

Wisconsin es un estat dels Estats Units d'America qu'a pas cap de frontièra maritima.

Somari

Vila[modificar]

Istòria[modificar]

Geografia[modificar]

Economia[modificar]

L'economia rurala se basèt inicialament sul comèrci de las pèls de divèrses animals. Venguèt après l'esplecha forestièra, l'agricultura e l'elevatge bovin pel lach. L'agricultura e l'elevatge se concentran pels dos tèrces meridionals de l'estat, alara que pel tèrç septentrional dominan l'esplecha forestièra e lo torisme.

Emai que l'estat siá un important productor de fèrre e de plomb, fins al sègle XX l'unica produccion minerala significativa de Wisconsin èra la pèira trencada, sabla e grava, totas emplegadas pel bastiment.

L'industrializacion comencèt a la fin del sègle XIX al sud-èst de l'estat, Milwaukee essent lo sieu centre mai important, e en s'espandissent principalament pel sud-èst de l'estat, a ras de la riba del lac Michigan, d'Illinois fins a Green Bay. I cal notar las industrias alimentàrias (Oscar Mayer, Kraft Foods, Miller Brewing Company), de maquinària e equipament de transpòrt (Harley-Davidson, Johnson Controls, Oshkosh Truck), panièra (Kimberly-Clark), d'instruments medicals, e editors (Krause Publications).

Dins los darrièrs decennis las activitats del sector de servicis, mai que mai las de medecina e educacion, cresquèron en importància.

Ligams extèrnes[modificar]