Wikipèdia:Nauc de sabla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Vegetacions mediterraneas

Lei climas mediterranèus constituïsson de climas de transicion entre lei climas oceanics (temperat e sub-tropicau umid) e lo clima tropicau arid entre lei latituds 32 a 38° N ò S dins lei còstas dau ponent dei continents (levat Euròpa, fins a 44° N).

Lei climas mediterranèus dins lo monde.

Son originaus per lo fach qu'exista una periòda sèca centrada sus la sason cauda, de durada variabla qu'impòsa a la vegetacion en plaça una pression de seleccion per la secaressa.

Per simplificar, aquestei climas podon estre caracterisats per una secaressa mediterranea estivala (au mens un mes sec d'estiu ambé lei precipitacions en milimetres inferioras a doas fes lei temperaturas en gras Celsius : P[mm] < 2T[°C]). La durada de la periòda de secaressa estivala pòu caraterisar de variantas :

Tipe de clima Nombre de mes secs
Tropicau (per-arid) 11 a 12 mes
Mediterranèu arid 7 a 10 mes
Mediterranèu semi-arid 5 a 7 mes
Mediterranèu sub-umid 3 a 5 mes
Mediterranèu umid 1 a 3 mes
Oceanic (per-umid) ± 0 mes


Caracteristicas dei climas mediterranèus[modificar | modificar la font]

Aquestei climas son adonc caracterisats per una secaressa mediterranea centrada sus l'estiu, mai que pòu desbòrdar sus prima e / ò auton.

Diagram ombrotermic per Tolon (luòc de l'emisfèri Nòrd) en zòna mediterranea occitana ambé très mes de secaressa estivala que son julhet, avost e setèmbre. Aquesta luòc pòu esser classat en termò-mediterranèu sub-umid temperat.
Diagram ombrotermic per Esperance (luòc de l'emisfèri Sud) en zòna mediterranea dau sud-oèst de l'Austràlia dau Ponent ambé cinc mes de secaressa (novembre, decembre, genier, febrier e març) centrada sus l'estiu austrau, mai que desbòrdon tamben sus prima e auton. Aquest luòc pòu esser classat en infrà-mediterranèu sub-umid caud.

Lei climas mediterranèus son pas de climats especificament secs per çò qu'es dei precipitacions annalas, lei mejanas podon estre entre 100 e mai de 1 000 mm per an.

Au contrari, lo nombre de jorns de gelada e sustot lei minimums absoluts foncionan coma de regulators ambé un impact dei fregs fòrça sevèrs sus lei limits de mai que d'una espècia mediterranea coma l'olivier (Olea europaea subsp. europaea var. sylvestris) ò lo pin blanc (Pinus halepensis) en zòna circum-mediterranea.

La mejana dei minimums dau mes lo mai freg (m) fuguèt retenguda[1] per definir lei subdivisions termicas dei climas mediterranèus :

  • Infrà-mediterranèu : m > 7°C
  • Termò-mediterranèu : 3 < m < 7°C
  • Mesò-mediterranèu : 0 < m < 3°C
  • Suprà-mediterranèu : -3 < m < 0°C
  • Montanhòu-mediterranèu : -7 < m < -3°C
  • Orò-mediterranèu : -10 < m < -7°C

Aquestei valors son ligadas essencialament ais altituds mais tamben a la situacion latitudinala e a l'acrèissament de la continentalitat.

Per anar mai luenh, de variantas termicas podon esser donadas que completan lei subdivisions termicas dei climas mediterranèus :

Subdivision termica Varianta termica Mejana dei minimums dau mes lo mai freg (m)
Infrà-mediterranèu Fòrça cauda m > 10°C
Infrà-mediterranèu Cauda 7 < m < 10°C
Termò-mediterranèu Temperada 3 < m < 7°C
Mesò-mediterranèu Fresca 0 < m < 3°C
Suprà-mediterranèu Freda -3 < m < 0°C
Montanhòu-mediterranèu Fòrça freda -7 < m < -3°C
Orò-mediterranèu Extremament freda m < -7°C


La nocion d'estanci altitudinau de vegetacion, desvelopada per EMBERGER e modificada per diferenteis autors[2] permèt de definir sièis biòclimas en considerent lei valors dei precipitacions annalas mejanas P :

Tipe de bioclima Precipitacions annalas (P en mm)
Bioclima per-arid P < 100 mm
Bioclima arid 100 < P < 400 mm
Bioclima semi-arid 400 < P < 600 mm
Bioclima sub-umid 600 < P < 800 mm
Bioclima umid 800 < P < 1 000 mm
Bioclima per-umid P > 1 000 mm

Lei regions mediterraneas dau monde[modificar | modificar la font]

La zòna circum-mediterranea[modificar | modificar la font]

La region dau Cap[modificar | modificar la font]

La region californiana[modificar | modificar la font]

Lo Chile median[modificar | modificar la font]

L'Austràlia miegjornala[modificar | modificar la font]

Lo sud-oèst de l'Austràlia[modificar | modificar la font]

Adaptacions fisiòlogicas dei vegetaus inducidas per lo clima[3][modificar | modificar la font]

Lo principau problèma a resouvre per una planta mediterranea es la resisténcia a la secaressa estivala. Aquestei vegetaus, dich xeròfils, an desvelopat mai que d'una fòrma d'adaptacion a-n-aquestei condicions. Per eisemple, un enraiçament prefond que permet de prospectar un grand volum de sòu e de prelevar l'aiga en reserva en prefondor, mais pas solament...

Lei plantas annalas[modificar | modificar la font]

Lei plantas annalas ò teròfits son aquelei que passan l'estiu sota la fòrma de grana dins lo sòu. Tre que lei pluejas d'auton arriban, sei granas van grelhar per donar de plantas que van crèisser, florir, fruchar e morir avans que n'arriba una nòva secaressa estivala.

Dimorphotheca sp., una margarida annala d'Africa dau Sud pron comuna ara dins lei jardins mediterranèus

Lei plantas d'organs sosterranhs[modificar | modificar la font]

Son dichas geofits. Fòrça erbas non moran pas a la fin de la prima après la dispersion dei granas. Lei plantas maires survivan sota la fòrma d'un bulbe, d'una cabòça, d'una bocela, d'un rizòma, d'un tubercul ò d'una raiç aclapats dins lo sòu, organs que van viure alentits fins ai pluejas d'auton.

Es lo cas de mai que d'una espècia d'Orchidaceae cosmopolitas, dei Liliaceae, Amaryllidaceae e Iridaceae d'Euròpa e d'Africa dau Sud, deis Alstroemeria sp. dau Chile...

Lei plantas de fuelhas correjosas[modificar | modificar la font]

Mantuna espècia de plantas mediterraneas an de fuelhas correjosas per espessiment e durciment de sa cuticula. Son dichas de plantas esclerofillas, ambé coma eisemple lo lentiscle (Pistacia lentiscus), l'euse (Quercus ilex) ò l'avaus (Quercus coccifera) en Euròpa mediterranea, lei Fagaceae sempreverds de Califòrnia ò lei Myrtaceae entre lei quaus leis eucaliptús d'Austràlia (Eucalyptus sp.).

Lei fuelhas de litre (Lithraea caustica) son pichonas, duras et cubertas de ciera sur la fàcia superiora mentre que la fàcia inferiora es peluda. Toeis aqueleis adaptacions son caracteristicas deis aubres dei bòscs esclerofilles que siègue en Chile coma aquì dins lo Pargue Nacionau de la Campana ò dins d'autrei cantons de climas mediterranèus.

Lei plantas peludas[modificar | modificar la font]

Aquestei plantas an un tapís de peus pron sovent sota lei fuelhas per evitar de perdre tròp d'aiga per esvapotrespiracion. Per eisemple, la massuga blanquinosa (Cistus albidus) qu'a peus sus totei lei fuelhas ò lo suvier (Quercus suber) solament sus la fàcia inferiora.

La messuga blanquinosa (Cistus albidus), una espècia mediterranea fotografiada aquí en Provença, que lei fuelhas son cobertas de peus blancs que rebatan lo lume solari et empachon la trespiracion d'aiga.

Lei plantas de fuelhas cubertas de ciera[modificar | modificar la font]

Aquelei plantas an la cuticula (sovent la fàcia superiora) cuberta de cièra çò que limita l'evaporacion e tamben rebate lei rais solari. Coma exemple de vegetaus amb aquela particularitat : l'arbocier (Arbutus unedo) ò lo palmier nan (Chamaerops humilis) en zòna pròche de Miegterrana.

Lei plantas aromaticas[modificar | modificar la font]

Aquelei vegetaus an de glandas epidermicas amb esséncias volatilas menant un refregiment superficiau çò que demèna lei perdas d'aiga. Lei familhas de plantas fòrça coneigudas per aquò son lei Lamiaceae (lavandas, romanin, farigola...), mai tamben leis eucaliptús d'Austràlia.

Lei plantas de fuelhas de superficia reducida[modificar | modificar la font]

Se pòu trobar dins aquest grop de plantas de fuelhas :

  • de bòrd envirolat coma lo romanin (Rosmarinus officinalis) ò lo queirelet (Lavandula stoechas), mais tamben de plantas de fuelhas en agulhas coma lei pins (Pinus sp.), lo cade (Juniperus oxycedrus), lei brugas (Erica sp.),
  • en escaumas coma lei ciprès (Cupressus sp. en Miegterrana e Califòrnia, Calocedrus decurrens en Califòrnia, Austrocedrus chilensis en Chile, Callitris sp. en Austràlia, Widdringtonia sp. en Africa dau Sud) ò autre morven (Juniperus phoenicea).
Lo ciprès de Roe (Callitris roei), una espècia d'Austràlia dau Ponent, ambé sei fuelhas parieras a d'escaumas. Reserva Naturala de Mount Ridley, Esperance, W.A.

Lei plantas de fuelhas caducas[modificar | modificar la font]

Mai que d'un aubrilhon lenhós mediterranèu perde sei fuelhas a la debuta de l'estiu per intrar en letargia.

Lo mai coneigut es la lanchuscla auborada (Euphorbia dendroides) en zòna circum-mediterranea centrala termò-mediterranea.

Lei plantas succulentas[modificar | modificar la font]

Sei fuelhas, cambas e raices an de teissuts vegetaus capables d'engranjar de reserva d'aigua pendent lei pluejas.

Clapàs de granit ambé cactús (Echinopsis chilensis) - espècia a la fes succulenta e ambé camba clorofillenca sensa fuelha - et chagual (Puya berteroniana) - espècia ambé peus miralhan lo lume dau soleu - dins lo Pargue Nacionau de la Campana en Region Metropolitana de Santiago de Chile

Mai que d'una familha de plantas an causit aquela caracteristica, lei mai coneiguts son lei cactús de Califòrnia ò de Chile, mai tamben Sedum sp. e la coparella (Umbilicus pendulinus) d'Euròpa, certaneis Euphorbia dau sud extrèm d'Euròpa, d'Africa dau nòrd ò d'Africa dau Sud, leis Agave de Califòrnia, Aloes Sud-Africans e autrei Mesembryanthemaceae d'Africa dau Sud, de Chile ò d'Austràlia.

Lei plantas de ramèus clorofillencs[modificar | modificar la font]

Es una compensacion de l'abséncia ò de la tombada sasonièra dei fuelhas per de cambas capable de produrre tamben de moleculas de sucre sensa trespirar autant qu'ambé lei fuelhas.

Per eisemple, lo ginest d'Espanha (Spartium Junceum) a de ramèus clorofillencs que pòdon assegurar la fotòsintèsi après la tombada dei fuelhas a la fin de la prim.

Adaptacions au fuòc[modificar | modificar la font]

En regions mediterraneas, leis ecosistèmas son somés despuei totjorn a un factor de perturbacion especific : lei fuòcs, initialament atubats per lo tròn.

Dins lei periòdes pre-istòrica e istòrica, lei fuòcs d'origina umana se son multiplicats, causats d'en promier per caçar bèstias fèras (Aborigèns en Austràlia, Amerindians), puei per favorisar pasturgatge e eissarts (Euròpa e Africa dau nòrd).

Fin-finala, lei fuòcs persistan dins leis zònas mediterraneas lei mai popladas perque leis imprudéncias ò mauvolenças degudas ais umans.

Liberacion de nombrosei granas[modificar | modificar la font]

La liberacion de fòrça granas que lo grelhament pòu esser estimulat per lo fuòc, coma lei Cistaceae en Miegterrana ò Proteaceae en Chile, Africa dau Sud e Austràlia.

Après la passatge dau fuòc dins la Reserva Naturala de Dalyup (Austràlia dau Ponent), resta solament lei fruchs de Banksia repens, una Proteaceae que garda sei granas en reserva dins "pinhas" protegidas dau fuòc.

Regeneracion vegetativa[modificar | modificar la font]

De sagatons se desvelopan pron rapidament deis socas dins lo sòu (mai rapidament que la grelhada dei granas) ò sus ramèus protegits per ruscas espessas (lo suvier es lo mai coneigut per aquò en Occitània). Aquesteis espècias jogan un ròtle fondamentau dins la resisténcia deis ecòsistèmas forestiers ai fuòcs.

Podriem citar aquí una granda part deis espècias constitutivas dei "matorrals" (Chile), "chaparrals" (Califòrnia), maquìs e garrigas (Miegterrana dau ponent), "friganas" (Miegterrana dau levant), "fynbos" (Africa dau Sud) ò encara "kwongan" e "mallees" (Austràlia).

Sagatons de cepa d'un arbocier (Arbutus unedo) tres ans après esser cremat per un fuòc en Provença.
Sagatons sus lo tronc d'un eucaliptús "stringybark" après un fuòc dirigit d'intensitat mediana dins lo Pargue Nacional Grampians (Gariwerd), Victòria mediterranea, Austràlia.

Proteccion deis granas maduras dins pinhas plènas de resina[modificar | modificar la font]

Aquest fenomèn qu'es dich "serotinia" eisiste en quauquei conifèrs (dins pinhas) ò autreis espècias dins d'organs especiaus.

En Miegterrana occitana, son que doas pins qu'an aquela particularitat : lo pin blanc (Pinus halepensis) e lo pinastre (Pinus pinaster). En Miegterrana dau levant lo pin blanc de Turquia (Pinus brucia).

En Califòrnia podem arremarcar que lo pin de Monterey (Pinus radiata) a de pinhas plènas de resina que son dubertas solament per lo fuòc, leissent bandir lei granas que van trobar un sòu completament vueje de tota concurréncia per grelhar.

La regeneracion dau pin de Monterey (Pinus radiata), un pin de Califòrnia, necessita de maniera obligatòri lo passatge dau fuòc per dubrir sei pihnas.

Lei problèmas comuns[modificar | modificar la font]

Similituds et diferéncias fisiònomicas dei zònas mediterraneas[modificar | modificar la font]

  1. , QUÉZEL P. & F. MÉDAIL, 2003. Écologie et biogéographie des forêts du bassin méditerranéen. Éd. Elsevier. 571 pages.
  2. , LE HOUÉROU H.N., 1971. L'écologie végétale dans la région méditerranéenne. Institut Agronomique Méditerranéen. Bari. 55 pages.
  3. MACQUART-MOULIN F., 2008. Les plantes méditerranéennes et la sécheresse. Société du Canal de Provence. 4 pages.