Violet

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Violet

Compausantas
RVB (r, v, b) (102, 0, 153)
Triplat exadecimal {{{hex}}}
CMJN (c, m, j, n) (33, 100, 0, 40)
TSL (t, s, l) (280°, 100%, 30%)

Lo violet, color de la violeta, nomentat tanben mauva, color de la mauva, es generalament utilizat per nomenar tota una plaja de colors, de l'ametista (que sosentend una transparéncia) al zinzolin.

Definicion[modificar | modificar la font]

Lo violet es una color, la color interiora de l'arc de Sant Martin. La benda violeta es una de las extremitats de l'espèctre vesible abans l'ultraviolet e es compresa entre las longors d'onda de 380 e 435 nm.

Lo violet se pòt sintetizar amb una mescla de blau (gaireben 60% de luminositat) e de roge (gaireben 40% de luminositat) en sintèsi additiva (coma o indica son codatge RVB), o d'una mescla de magenta (gaireben 60%), de cian (gaireben 20%) e de negre (gaireben 40%) en sintèsi sostractiva (pigments), (coma o indica son codatge CMJN).

Pigments[modificar | modificar la font]

Lo violet es una color rara dins la natura. Los pigments violets son doncas sovent produches de sintèsi.

Pigments minerals :

  • PV16 Lo violet de manganès, un violet porpre anant cap al roge. Sa formula es NH4MnP2O7.
  • PV14 Lo violet de cobalt es un violet porpre, tirant anant cap al ròse.
  • PV15 Lo violet d'otramar, un violet blavenc, derivat del blau otramarin.

Pigments organics :

  • PV23 o PV37 Lo violet de dioxazina, un violet blavenc: C34P22C12N4O2
  • PV29 Lo violet de perilèn, un bordèu escur
  • PV19magenta de quinacridona, qui sèrt de 'magenta primari'.
  • PV42 Lo ròse de quinacridona es un magenta puslèu tèrne.

Colorants[modificar | modificar la font]

Abans s'utilizava lo chuc d'abajon per colorar los teissuts en blau violetenc.

Lo violet aliltoluidin es un oxíd d'anilina utilizat per tintar los teissuts. Foguèt descobèrt en 1856 pel quimista anglés Perkins. Foguèt a l'onor en 1862 a l'Exposicion Universala ont la Reina Victòria pareguèt vestida d'una rauba tinta d'aquel colorant.

Simbolica[modificar | modificar la font]

  • Dins la simbolica occidentala, lo violet es associat a la noblesa e a la gelosiá.
  • Dins la religion crestiana, la color violeta es portada pel clergat pendent la liturgia dels periòdes de june. Simboliza la peniténcia, o tanben lo dòl.

Galariá[modificar | modificar la font]

Dins la natura[modificar | modificar la font]

Objectes fabricats[modificar | modificar la font]

Qualques bandièras[modificar | modificar la font]

Raras son las bandièras amb de violet o una color vesina del bordèu.