Violet

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Violet
Color
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
 
Compausantas
RVB (r, v, b) (102, 0, 153)
Triplat exadecimal {{{hex}}}
CMJN (c, m, j, n) (33, 100, 0, 40)
TSL (t, s, l) (280°, 100%, 30%)


Identificants
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Violet.

Lo violet, color de la violeta, nomentat tanben mauva, color de la mauva, es generalament utilizat per nomenar tota una plaja de colors, de l'ametista (que sosentend una transparéncia) al zinzolin.

Definicion[modificar | modificar la font]

Lo violet es una color, la color interiora de l'arc de Sant Martin. La benda violeta es una de las extremitats de l'espèctre vesible abans l'ultraviolet e es compresa entre las longors d'onda de 380 e 435 nm.

Lo violet se pòt sintetizar amb una mescla de blau (gaireben 60% de luminositat) e de roge (gaireben 40% de luminositat) en sintèsi additiva (coma o indica son codatge RVB), o d'una mescla de magenta (gaireben 60%), de cian (gaireben 20%) e de negre (gaireben 40%) en sintèsi sostractiva (pigments), (coma o indica son codatge CMJN).

Pigments[modificar | modificar la font]

Lo violet es una color rara dins la natura. Los pigments violets son doncas sovent produches de sintèsi.

Pigments minerals :

  • PV16 Lo violet de manganès, un violet porpre anant cap al roge. Sa formula es NH4MnP2O7.
  • PV14 Lo violet de cobalt es un violet porpre, tirant anant cap al ròse.
  • PV15 Lo violet d'otramar, un violet blavenc, derivat del blau otramarin.

Pigments organics :

  • PV23 o PV37 Lo violet de dioxazina, un violet blavenc: C34P22C12N4O2
  • PV29 Lo violet de perilèn, un bordèu escur
  • PV19magenta de quinacridona, qui sèrt de 'magenta primari'.
  • PV42 Lo ròse de quinacridona es un magenta puslèu tèrne.

Colorants[modificar | modificar la font]

Abans s'utilizava lo chuc d'abajon per colorar los teissuts en blau violetenc.

Lo violet aliltoluidin es un oxíd d'anilina utilizat per tintar los teissuts. Foguèt descobèrt en 1856 pel quimista anglés Perkins. Foguèt a l'onor en 1862 a l'Exposicion Universala ont la Reina Victòria pareguèt vestida d'una rauba tinta d'aquel colorant.

Simbolica[modificar | modificar la font]

  • Dins la simbolica occidentala, lo violet es associat a la noblesa e a la gelosiá.
  • Dins la religion crestiana, la color violeta es portada pel clergat pendent la liturgia dels periòdes de june. Simboliza la peniténcia, o tanben lo dòl.

Galariá[modificar | modificar la font]

Dins la natura[modificar | modificar la font]

Objectes fabricats[modificar | modificar la font]

Qualques bandièras[modificar | modificar la font]

Raras son las bandièras amb de violet o una color vesina del bordèu.