Verin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Fisson de vèspa amb una goteta de verin

Un verin (del latin venenum) es un produch toxic secretat per d'unes animals coma los imenoptèrs e los ofidians, que pòt èsser inoculat per fissada o mossegada en provocar d'accidents divèrses. Los verins an d'efièches variables en foncion de las substàncias que contenon:

  • de neurotoxinas paralisantas que lor accion es comparabla a la del curare (« curare-like ») mas que son pas empachadas pels antagonistas del curare coma l'eserina;
  • d'emorraginas, fòrça presentas dins los viperids, en provocar d'emorragias ;
  • de citolisinas destrusent las cellulas a l'origina de las necròsis cutanèas de còps fòrça importantas, que pòdon anar fins a l'òs (miotoxina dels idrofids en particular) ;
  • d'emolisinas qu'atacan los globuls roges de la sang (vejatz emolisi), en empachar la fagocitòsi, explicant las infeccions segondàrias frequentas ;
  • de substàncias istaminicas a l'origina de reaccions vasomotrises responsablas del tresvirament observat après mossegada pels viperids. Existisson fòrça autras substàncias de las accions enzimaticas fòrça diferentas.

Wiktionary-logo.svg

Vejatz « verin » sul Wikiccionari.