Universitat Tolosa 1 Capitòli

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Universitat Tolosa 1 Capitòli
Lògo
Lògo
Devisa Universitas Magistrorum & Scolarium
Informacions
Fondacion 1229 per la primièra universitat de Tolosa
1968 per l'universitat Tolosa 1 Capitòli[1]
Fondator Raimon VII - Loís IX
Tipe Universitat publica
Regim lingüistic Francés
Budget 112 000 000 €[2]
Localizacion
Coordenadas 43° 36′ 23″ Nòrd 1° 26′ 12″ Èst / 43.606389, 1.436667 / 43.606389; 1.43666743° 36′ 23″ N 1° 26′ 12″ E / 43.606389, 1.436667 / 43.606389; 1.436667  
Vila Tolosa
País França França
Region Miègjorn-Pirenèus
Campus Centre-Vila
Direccion
President Bruno Sire
Cifras claus
Personal 500[3]
Ensenhants 580[3]
Estudiants 21 100[4]
Nivèl Bac+1 a Bac+8 (Doctorat)
Divèrs
Afiliacion Universitat de Tolosa, Aerospace Valley
Site web www.ut-capitole.fr/

Geolocalizacion sus la mapa : Nauta Garona

(Veire situacion sus mapa : Nauta Garona)
Red pog.svg

Geolocalizacion sus la mapa : [[]]

(Veire situacion sus mapa : [[]])
Red pog.svg

Geolocalizacion sus la mapa : Tolosa

(Veire situacion sus mapa : Tolosa)
Red pog.svg
Consultar la documentacion del modèl 

L'universitat Tolosa 1 Capitòli es una de las tres universitats de la vila de Tolosa.

Aquesta universitat es axada sus las sciéncias socialas (Dreit, Sciéncia politica, Economia, Administracion, etc.).

Istòria[modificar | modificar la font]

L'universitat medievala[modificar | modificar la font]

Icòna de detalh Article detalhat : Universitat de Tolosa (anciana).
La Cort de las Ancianas Facultats

L'Universitat de Tolosa es la segonda universitat creada en França en 1229 (l'Universitat de París que fosquèsse reconeguda oficialament en 1200 pel Rei Felip August e en 1215 pel Papa Innocent III), quitament abans La Sorbona fondada en 1257. Compòrta a l'origina quatre facultats : Teologia, Dreit canonic, Dreit civil e Arts (gramatica). La facultat de Medecina serà creada en 1257. La Revolucion suprimisquèc totas las universitats en 1793.

La Facultat de dreit dels sègles XIX e XX[modificar | modificar la font]

A la fin del Segond Empèri, dins una situacion generala deslabrada e miserabla de las facultats de província, quatre universitats coexistisson a Tolosa (Dreit, Letras, Sciéncias, Teologia catolica). Mas la sola vertadièrament importanta es la Facultat de Dreit, que coma jos l'ancian regim, regrop los tres quart dels estudiants e possedís los professors los mai prestigioses. Las facultats tolosencas testimonhan malgrat tot de la pauretat de l'ensenhament superior dins la França provinciala. Caldrà esperar los ans 1880 e las accions d'òmes coma Louis Liard e Ernest Lavisse, que fan acordar una mai larga autonomia a las Facultats per que la municipalitat de Tolosa dòte la vila d'institucions culturalas dignas de son ròtle nacional.

L'Universitat Tolosa 1 Capitòli[modificar | modificar la font]

En revenge, las dificultats nascudas de la centralizacion « parisenca » contunhan d'entravar lo desvolopament de las Facultats e demòran entièras quand comença lo sègle XX e se contunhan fins al 12 de novembre de 1968. Data de la lei d'orientacion de l'ensenhament superior, dita lei Edgar Faure, que crèa d'establiments d'un tipe novèl « les establiments publics de caractèr scientific e cultural » (EPCSC). Amai, las ancianas facultats desapareisson e son remplaçadas per d'Unitats d'ensenhament e de recèrca (UER) regropadas dins las universitats. Atal, a Tolosa naisson tres universitats : Universitat Tolosa I Capitòli (Dreit, Sciéncia politica, Economia e Gestion), Universitat Tolosa II Le Miralh (Letras e Sciéncias umanas) e Universitat Tolosa III Pau Sabatièr (Sciéncias e Santat).

Sola l'Universitat Tolosa 1 Capitòli demorarà sul site istoric del Centre-Vila.

L'establiment accedís a l'autonomia en genièr de 2009, e aquerís la proprietat de sos locals en mai de 2011[5].

Componentas de l'Universitat[modificar | modificar la font]

Facultats[modificar | modificar la font]

  • Facultat de Dreit e Sciéncias Politicas:
    • Degan : Hugues Kenfack (Professor de dreit privat)
  • Escòla d’economia de Tolosa - TSE  :
    • Director : Jean-Philippe Lesne
  • Institut d'Administracion de las Entrepresas :
    • Directritz : Catherine Casamatta
  • Facultat d'Administracion e de Comunicacion :
    • Degan : Francis Bestion (Mèstre de conferéncia en sciéncias economicas)
  • Facultat d'Informatica :
    • Director : Gilles Zurfluh (Professor d'informatica)
  • Institut Universitari de Tecnologia de Rodés :
    • Director : Jean-Yves Bruel

Departaments[modificar | modificar la font]

  • Departament de las Activitats Fisicas e Esportivas :
    • Directritz : Ingrid Marini
  • Departament de las Lengas e Civilizacions :
    • Director : Christian Mailhes
  • Departament de las Matematicas :
    • Directritz : Anne Ruiz-Gazen
  • Departament d'Istòria :
    • Director : Jacques Krynen
  • Departament Sciéncias Politicas e sociologia :
    • Director : Michel-Louis Martin

Escòlas doctoralas[modificar | modificar la font]

L'universitat compta 3 escòlas doctoralas [6]:

  • Escòla doctorala de Sciéncias juridicas e politicas

Directritz : Wanda Mastor

  • Escòla doctorala de Sciéncias economicas - TSE

Director :Patrick Fève

  • Escòla doctorala de Sciéncias de gestion

Director : Karim Mignonac

L'universitat es tanben coabilitada per 4 escòlas doctoralas [6] :

  • Escòla doctorala Matematicas, Informatica, e Telecomunicacions de Tolosa (establiment portador : Universitat Tolosa III)

Director : Jean-Michel Roquejoffre

Director : Colette Zytnicki

  • Escòla doctorala Aeronautica Astronautica (establiment principal : escòla Sup Aéro)

Director : Yves Gourinat

Ensenhaments e domenis de recèrca[modificar | modificar la font]

Politica de formacion e particularitats[modificar | modificar la font]

L'Universitat Tolosa 1 Capitòli aficha una politica de formacion que « se vòl pragmatica, virada cap a la qualitat de l'insercion professionala tot en afavorisent l'identificacion de percors de formacion coerents ».

La recèrca, labèl qualitat d'UT1, ocupa una plaça centrala dins le desvolopament dels escambis, l'evolucion dels ensenhaments, la dobertura menada cap als partenariats professionals… EADS, Airbus, EDF, GDF, Microsoft, Visa, les operators màgers de telecomunicacion, dels gropes financièrs internacionals, coma la BNP, semblan li far fisança e posan dins sos diplomats e les trebalhs de sos cercaires las ressorsas indispensablas a lor desvolopament.

En consequéncia de la la lei relativa a las libertats e responsabilitats de las universitats (o lei LRU o encara lei Pécresse), l'Universitat Tolosa 1 Capitòli es venguda autonòma lo 1èr de genièr de 2009.

L'Universitat Tolosa 1 Capitòli es tanben la primièra universitat a aculhir lo mai de mencions en licéncia de Sciéncias economicas : Dreit - Matematicas - Gestion - Tractament de l'informacion - Lenga e civilizacion ispanica

Formacion[modificar | modificar la font]

Recèrca[modificar | modificar la font]

L'universitat compta mantuna unitat de recèrcas ligadas a d'organismes de recèrca coma le CNRS o reconegudas per l'universitat[7]:

lo Grop de recèrca en economia matematica e quantitativa (abreujat en GREMAQ, UMR CNRS 5604 e UMR_A INRA 1291), l'Institut de matematica de Tolosa (abreujat en IMT, UMR CNRS 5219), l'Institut de recèrca en informatica de Tolosa (abreujat en IRIT, UMR CNRS 5505), le Laboratòri d'economia de las ressorsas naturalas (abreujat en LERNA, UMR_A INRA 1081), e le Centre de recèrca en management (abreujat en CRM, EAC CNRS 5032).

Lo Talhièr de recèrca quantitativa aplicada al desvolopament economic - ARQADE (EA 791), le Centre de dreit dels afars - CDA (EA 780), le Centre de dreit privat - CDP (EA 1920), le Centre d'estudis e de recèrcas constitucionalas e politicas - CERCP (EA 1918), le Centre tolosenc d'istòria del dreit e de las idèas politicas - CTHDIP (EA 789), le Grop de recèrca sus la seguretat e la governança - GRSG (EA 4176), l'Institut del dreit de l'espaci, dels territòris e de la comunicacion - IDETCOM (EA 785), l'Institut dels estudis juridics de l'urbanisme e de la construccion - IEJUC (EA 1919), l'Institut de recèrca en dreit europèu, internacional e comparat - IRDEIC (EA 4211), Le Laboratòri de las sciéncias socialas del politic - LASSP (IEP - EA 4175), le Laboratòri d'estudis e de recèrcas sus l'economia, las politicas e les sistèmas socials - LEREPS (EA 790), e le laboratòri Teoria dels actes e del contraròtle de las institucions publicas - TACIP (EA 786).

  • Equipa d'universitat : l'Institut de recèrca en dreit social

Relacions internacionalas[modificar | modificar la font]

Implantacions[modificar | modificar la font]

Entrada principala de l'Universitat Tolosa 1 Capitòli, site de l'Arsenal
Universitat Tolosa 1 Capitòli, site de la Manufactura dels tabats

L'UT1 se situa sus 3 sites en còr de vila de Tolosa :

Las Ancianas Facultats[modificar | modificar la font]

Aquí son situats l'IAE, los locals de fòrça associacions estudiantas, lo SUIO e tanben d'anfiteatres e salas de cors. De senhalar que se pòt accedir dempuèi las Ancianas Facultats a l'IEP Tolosa, que partetja de bastiments amb l'universitat e ont i a de locals dels sindicats estudiants. Doas bibliotècas son installadas dins aqueles luòcs, la bibliotèca Garrigou (Ancianas Facultats) e la bibliotèca Godechot (IEP).

Las ancianas facultats son situadas 2, Carrièra Albert Lautmann a 2 min de la plaça del Capitòli.

L'Arsenal[modificar | modificar la font]

Aquí se situan la majoritat e màgers amfiteatres e salas de cors, e fòrça dels servicis administratius de l'universitat. Aquel sita conten tanben la Bibliotèca universitária de l'Arsenal, mai granda bibliotèca de l'Universitat. Sul campus i a tanben lo Restaurant universitari de l'Arsenal de ciutats e residéncias universitàrias

L'Arsenal se situa 2, Carrièra del Degan Gabriel Marty, es fàacia a l'IEP e a las ancianas facultats. .

La Manufactura dels Tabats[modificar | modificar la font]

S'i trapan de salas de cors, amfiteatres mai subretot de laboratòris e bibliotècas de recerca pel tresen cicle. La Manufactura dels Tabats abriga la Toulouse School of Economics e l'IEP a causa de l'inadaptacion dels locals instorics.

La Manufactura tròba al 21, Andana de Briena de l'autre costat del Canal de Brienne al respècte del dos sites susçai.

Sites deslocalizats[modificar | modificar la font]

Un centre Universitari deslocalizat se situa a Montalban, 116 bd Montauriol.

L'IUT de Rodés depend de l'UT1-Capitòli, se situa 50 avenguda de Bordèu.

Vida estudianta[modificar | modificar la font]

Associacions e organizacions politicas estudiantas[modificar | modificar la font]

Composicion[modificar | modificar la font]

Reparticion dels estudiants per UFR, en 2009 [8]:

UFR Nombre d'estudiants
Dreit 8 556
Sciéncias economicas 3 229
Institut d'administracion des entrepresas 2 268
Administracion e comunicacion 1 785
Institut d'estudis politics 1 592
IUT 565
Informatica 480
Total 18 493

Evolucion demografica[modificar | modificar la font]

Fonses UT1 Capitòli[modificar | modificar la font]

L’Universitat Tolosa 1 Capitòli creèt son fons de dotacion en 2009, lo Fonds UT1 Capitòli, presidit per Lucien Rapp.

Las missions del Fons de l’Universitat Tolosa 1 Capitòli son de crear una planca entre l'universitat e los actors socioeconomics, sostener l'estrategia de desvelopament de l'universitat, coma formacion e sa recerca, far espelir de projèctes valorizants per que l'Universitat Tolosa 1 Capitòli venga un pòl universitari de notorietat internacionala[9].

Vejatz tanbens[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • John M. Burney, tradusit per Philippe Wolff, prefàcia de Jacques Godechot, Tolosa e son universitat : Facultats e estudiants dins la França provinciala del sègle XIX, Tolosa, PU del Miralh-CNRS, 1988

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Podètz tanben consultar los articles seguents suls autres projèctes Wikimedia :

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]