Tubulina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Las tubulinas que son proteïnas globularas. Las mei conegudas que son las tubulinas α, β (constituents deus microtubuls) e γ.

Tubulina α e tubulina β[modificar | modificar la font]

Aquestas duas tubulinas, resultas de l'expression de dus gèns, que son chic diferentas (pas sonque de quauques aminoacids) ; la loa massa qu'ei haut o baish de 50 kDa. Que s'amassan entà formar dimèrs. Aqueths dimèrs que's ligan dab ua molecula de guanosina trifosfat (GTP)e l'ensemble que s'apiela suber l'extremitat (+) d'un microtubul. Apuish, lo GTP que s'idroliza en GDP (guanosina difosfat) e lo dimèr que hè partida deu microtubul.

Un microtubul qu'ei ua microfibrilla formada per l'associacion de protofibrillas qui son polimèrs de dimèrs de tubulina α e β. Los microtubuls que son polarizats dab ua extremitat (-) (mermanta) e ua (+) (creishenta).

Tubulina γ[modificar | modificar la font]

La tubulina γ que's troba dens lo centre organizator deus microtubuls (MTOC en anglés) joga un ròtle dens lo blocatge de l'extremitat (-) (l'extremita mermanta) e dens la nucleacion (la vaduda e la creishença deus microtubuls navèths).

Tubulina δ e tubulina ε[modificar | modificar la font]

Que son presentas dens los centriòls.