Tsuika

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La tsuika (en romanes Țuică) es una bevenda alcolizada romanesa tradicionala qu'es obtenguda per la fermentacion puei la destillacion de prunas. Tira generalament entre 30 e 40% d'alcòl.

Fabricacion[modificar | modificar la font]

La produccion a luòc tradicionalament entre lo començament de setembre e la fin de decembre[1]. Lei fruchs son mes a fermentar pendent sièis o uech setmanas dins de gròssei tinas dichas butoaie ou caldari[2]. Un alambic en laton, dich cazan[2], es utilizat per la destillacion. Abituament, lei fruchs son de prunas, mai de cerieisas, d'aubricòts o de persègues pòdon tanben èsser utilizats.

A la fin de la destillacion, se recupèra tres fraccions principalas :

  • La tsuika fòrta (țuică de-a-ntâia en romanés) representa quasi 25% dau produch de la distillacion. Son gra d'alcòl es situat entre 45 e 55°. Normalament, es destillada un segond còp e sembla adonc a la Palinca.
  • La tsuika normala (țuică de-a doua), amb un gra entre 30° e 40°, es la tsuika pus consumada e representa la mitat de la produccion de la destillacion.
  • La tsuika febla (țuică de-a treia o apă de țuică) es la darriera fraccion amb un gra d'alcòl entre 5 e 15°.

La tsuika destinada per la consumacion immediata es dicha tsuika fresca (țuică proaspătă) e aquela qu'es entrepausada tsuika vièlha (țuică bătrână). Lo vielhiment dura generalament entre sièis mes e dètz ans[1]. Pasmens, lo gra d'alcòl a evolucionat durant lo sègle XX. D'efèct, en 1900, per l'Exposicion Universala de Paris, lei tsuika presentadas afichavan entre 15,3° e 31,8°[1].

Produccion[modificar | modificar la font]

A la fin dau sègle XIX, 55 280 ha èran cultivadas ambé de prunieras[1]. La produccion totala èra adonc de 385 000 hL en Valaquia e de 35 900 hL en Moldàvia. En 2003, la produccion de tsuika èra totjorn una activitat frequenta ambé 140 000 productors[2]. Quasi 41 000 ha d'aubres èran cultivadas per la produccion[1].

Pasmens, dempuei l'intrada de Romania dins l'Union Europèa en 2007, una legislacion novèla es en vigor. Lei productors devon se declarar e metre lo materiau ai nòrmas, en particular ambé la crompa d'alambic en inox o en coire alimentari[2]. De mai, una taxacion relativament importanta es apareguda : 750 € per ectolitre d'alcòl per lei produchs destinats a la comercializacion e 325 € per la produccion destinada a l'autoconsumacion[2]. Lei pichons productors son donc obligats d'arrestar o de contuniar dins l'illegalitat[2]. En revenge, la filiera comerciala e industriala se deu estructurar[2]. Ansin, lo tractat d'adesion de Romania a l'Union Europèa reconois e para sièis tsuikas e de productors assaian d'obtenir de AOC per sei produchs[2].

Consumacion[modificar | modificar la font]

Tradicionalament, un veire de tsuika es ofèrt per faire la benvenguda o portar un brinde[2]. Pòt sovent èsser acompanhada per de fromatge e de pomas d'amor[2]. D'ivèrn, se pòt tanben beure cauda e relevada d'espècias[2]. Generalament, la tsuika se retròba per leis eveniments urós o malurós coma lei maridatges, lei batejats, lei funeralhas... etc[2].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 D. Beceanu, N. Niculaua, A comparative study of an assortment of plum distilled drinks, made in Romania, Cercetări Agronomice în Moldova, Vol. XLII , No. 3 (139) / 2009.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Thibaut Lespagnol e Adriana Obreja, Roumanie : la tuica, victime collatérale de l'élargissement ?, Regard vers l'Est, 1èr de julhet de 2008, [1]