Timucua

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Es Timucua eren un pòble d'indians americans que demorauen en eth nòrd e eth nòrd-est de Florida atau coma eth sud-est de Georgia (Estats Units). Eth sòn territori ocupaua prep de 35 reialmes e parlauen diuersi dialectes. Ath delà, es timucuans demorauen en un territori que heia proche de 50.000 Km2 e anaua des der arriu Altamaha ( Georgia ) enquiath lac George ( Florida centrau ) e der Ocean Atlantic enquiath Golf de Mexic. Eth nom timucua provien dera paraula saturiwa, qu'era utilisada tà nomentar es utina, un aute grop der oest der arriu Sant John. Aguesta paraula siguec utilisada tostemps tà aperar toti es tribús que parlauen era lengua timucua.

Es timucua jamés s'organisaren en ua soleta unitat politica. Patiren plan damb era arribada des europeus pes epidemies e diuerses malauties. En 1595 de 200.000 persones (1)(2) sonque restauen 50.000 e de 35 reialmes sonque en restauen 13. En 1700 es timucua sonque eren 1.000 persones e quan es Estats Units arribaren ara Florida sonque n'i auia cinc timucuas vius.

Eth nom[modificar | modificar la font]

Eth nom timucua ei segur que descen dera parula Thimonoga utilisada pera tribú timucua des Saturiwa tà aperar es sòns enemics, es Utina. Ambús pòbles parlauen dialectes deth timucua e atau es espanhòls utilisaren aguest terme tà aperar totes es tribús que viuien en eth nòrth dera Florida des de Santa Fe en naut (3). Aquera qu'era aperada tanben era provincia timucua.

Istòria[modificar | modificar la font]

Auans de Colomb, es timucua demorauen tostemps en guerres enter es diuerses tribús (4). De còps, que hormauen alliançes politiques. Es timucua an sigut, de segur, es prumèrs indians americans qu'an vist com arribaua ara zona eth descurbidor e conqueridor Juan Ponce de Leon, proche de sant Agustin, en 1513.

Era sòn armada ataquec diuersi vilatges, prenguec diuerses hemnes tà practicar eth sexe e forcec tanben òmes e gojats tà her de guides e portadors. Aguesta armada lutec dues batalhes contra es timucues. De Soto volia arribar viste tas montanhes Apalaches (5)(6)(7) pr'amor que li auien ditz qu'aquiu i auia d'aur e minjar tà toti es sòns òmes. Es timucua ajudaren De Soto a anar-se'n de Florida viste pr'amor que practicauen ua guerra de guerrilhes ena quau escapcaren eth cap de 14 des òmes de De Soto (8) e aueren relatives pauques perdues.

En 1564 es huguenots francesi fundaren Fort Caroline en Jacksonville, Florida. Es timucua aueren ua alliança damb eri. Jacques Le Moyne diboishec plan es timucua e adara sòns diboishi son ua ajuda senz pretz tas etnografs moderns. En 1565 er espanhol Pedro Menéndez ataquéc Fort Caroline e tuec es 50 òmes e hemnes damb petits que viuien en aguest hort. Prenguerec 20 més coma presoners més tanben sigueren executats.

Damb aiçò, era istòria des timucua cambiec pro. Es espanhols fundaren Fuerte San Agustin en aquetha madeisha annada. D'aciu gesseren plan de missions entara tots es vilatges timucua. En 1595 es timucua auien estat arredusits en un 75% pes espidemies e pes malauties atau coma pes guerres.

En 1700 sonque demorauen 1000 timucues. En 1703 es anglesi amassa damb es tribús indianes aliades des Creek, Catawba e es Yuchi començaren a atacar e esclavar es timucua. En 1720 sonque demorauen 250. En 1752 eren 26 e quan es Estats Units arriven ara Florida en 1821 sonque n'i a cinc. S'auien escandit coma pòble.

Tribús[modificar | modificar la font]

Es timucua se divisauen en nau o dètz dialectes. Es diuerses tribús se divisauen ath còp en timucua der est e der oest. Es tribús der oest demorauen en Georgia proche d'arrius e lacs e viuien en lochs plan apreps dera aiga (9). Atau, tanben utilisauen es honts marines e umides deth sòn entorn.

Es timucues der est (10), totun, viuiuen més en eth interior dera peninsula de Florida e demorauen en vilatges proche des bosqui (11) e era sua cultura era orientada més tara esplecha des honts des bosqui.

Eth grop més gran des timucua eren es Mocama (12). Totun, quan es francesi s'establiren en Fort Caroline , en territori Saturiwa , aguesti hormaren ua alliança damb es francesi e atacaren es espanhols quan aguesti atacaren er hort. Damb eth temps, aueren de sosmetre's a aguesti.

Es icafui e es cascangue eren tribús que demorauen en georgia ath nòrd der arriu Satilla (13). Parlauen itafi, un dialecte deth timucua. A més stanben i auia es tribús, plan granes, des Yufera e des Ibi (14). Damb tot, es tres tribús de timucua der oest més importantes eren es Potano, es Utina deth nord e es Yustaga. Toti tres participaren ena rebelion des timucua contra es espanhols en 1656. Dempúes, en perdre, sigueren hortaments castigats (15).

Cultura[modificar | modificar la font]

Es timucues aueren pas jamès ua unitat politica (16). Es sòns 35 reialmes auien, a la vetz, de dus a dètz vilatges cadun, e d'aguests sonque un era eth principau. En 1601, es espanhols escrigueren que i auia més de 50 caciques sos eth cacique principau des Yustaga, Tacatacuru e es Utina e es Potano. Es vilatges se divisauen tanben en clans (17).

Es timucua jugauen dus jocs de pilota. Es der oest era aperat " joc de pilota des Apalaches". Dos equipes de 40 a 50 jugadors cadun auien de higer era pilota sus un post de husta. Sonque tocar eth post ja valiua un punt. Higar-la sus eth pont valiua dus punts. Eth prumèr equipa qu' auia onze punts ganhaua. Es der est, ath sòn torn, jugauen un joc de pilota plan egal. Lençauen era pilota damb es mans sus eth post e alavetz qu'auien un punt.

Es timucua deth nòrd de Florida demorauen en vilatges qu'auien 30 ostals e aprep de 200 a 300 persones (18). Es ostals eren redonds e damb huelhes de palme damb un horat ensus pera dintrada d'aire. Es ostals heien de 4,5 m a 6 m e eren tà dromir. Ath delà, i auien es ostals tàth conselh dera tribú. Quauques europeus digueren qu'aguesti eren grans tà acolher enquia 3.000 persones (19)(20)(21).

Es timucua minjauen hoja, haves, milhòc e vegetaus diuersi. Damb eth huec cremauen es camps tà plantar dempús. Cada tres o quate ans escambiauen de camp. Es hemnes platauen es semes damb era coa. tanben plantauen tabac. Es timucua caçauen lagarts e cocodrils (22), manatis e tanben balenes atau coma tota mena de peish. Era carn era bolhida en un horn o sus un huec dubert conegut damb eth nom de barbacoa . D'aguest nom provien era barbecue que coneishem toti. Eth peish era tanben assecat o bolhit. Se heien sopes damb nodes e carn.

Heien tanben es timucues un tè nere qu'utilisauen tà hèr ua querimònia . Sonque es òmes més purs podien beuer aguest tè pr'amor que calia purihicar a tota era tribú. Atau aguesti òmi auien de vomitar eth tè tà sauvar a toti.

Aparença, lengua e darrières descurbertes[modificar | modificar la font]

Es espanhols se miravilharen en véder qu'es timucua eran plan nauts. Portauen eth sòn peu en naut des sòns caps e atau semblauen plan més nauts. Més es esqueletes exhumades diden que es òmes sonque heien 1,63 cm e es hemnes 1,58 (23). Caduna des persones era tatoada a para-sac. Es tatuatges eren ganhats a trauers d'incissions. S'eth mainatge creishia damb eth pas dets annades auia dret d'auer més e més tatovatges. Es dera gent més rica eren plan més ellaborades. Es tatovatges eren omplats hicant cendrada en es horats incisses.

Era pèth des timucua era marron, e plan hosca damb eth peu nere. Es vestits es auien dera mossa e dera pèth de diuersi bèsties. Es grops de timucues son encara aué classats segontes sòns dialectes d'aguesta lengua (24). Siguec plan estudiada peth franciscan Francisco Pareja (25). Aguest escriguec qu'es timucues auien enquia dètz dialectes : Potano, Itafi, Yufera, Mocama, Agua Salada, Tucururu, Agua Fresca, Acuera e Oconi (26).

En 2006 se discurberen en San Agustin diuerses tombes de timucua. Eran d'enter es annades 1100 a 1300 dera nosta era. Auien damb eres, esqueletes e ceramica miralhant qu'ena epoca ja i auia un malhum de negòcis plan ampli (27).

Referències[modificar | modificar la font]

1.- ^ Jerald T. Milanich, "What happened to the Timucua Indians?", AAA Native Arts Gallery, accessed 8 May 2010

2.- ^ a b c Milanich 2000

3.- ^ a b Milanich 1996, p. 46.

4.- ^ a b c Milanich 1998a

5.- ^ Milanich. 1978. 62.

6.- ^ Weisman. 170.

7.- ^ Hudson 1997

8.- ^ The Florida of the Inca, by El Inca [Garcilaso de la Vega](1591), as translated by Varner (1951), pgs. 116-123.

9.- ^ Milanich 1978. 59, 62. Deagan. 92. Hann 1996. 14-5. Milanich. 1998b. 56.

10.- ^ Deagan. 95, 97-101

11.- ^ Milanich 1978. 59, 62. Deagan. 92. Hann 1996. 14-5. Milanich. 1998b. 56.

12.- ^ Granberry, p. 4; 11.

13.- ^ Soergel, Matt (18 Oct 2009). "The Mocama: New name for an old people". The Florida Times-Union. Retrieved July 30, 2010.

14.- ^ Ashley, p. 127.

15.- ^ Deagan, pp. 95, 104, 108-9, 111.

16.- ^ Hann 1996. 9. Milanich 1978. 62. Milanich 1998b. 56.

17.- ^ Hann 2003. 6, 21, 24, 34-5, 105, 114, 117-8, 135

18.- ^ Deagan. 91.

19.- ^ a b Hann 1996, pp. 107–111.

20.- ^ Bushnell:5, 13, 16-7

21.- ^ Milanich 1998b. 44, 46-9.

22.- ^ Hudson 1976

23.- ^ Hoshower and Milanich. 217, 222, 234-5.

24.- ^ Milanich 1999, pp. xvii–xviii.

25.- ^ Granberry, pp. xv–xvii.

26.- ^ Granberry, p. 6.

27.- ^ Clark, Jessica (June 2, 2006). "Dig Proves Historically Significant", First Coast News.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

º Ashley, Keith H. (2009). "Straddling the Florida-Georgia State Line: Ceramic Chronology of the St. Marys Region (AD 1400–1700)". In

º Kathleen Deagan and David Hurst Thomas, From Santa Elena to St. Augustine: Indigenous Ceramic Variability (A.D. 1400-1700), pp. 125–139. New York : American Museum of Natural History

º Bushnell, Amy. (1978). "'That Demonic Game': The Campaign to Stop Indian Pelota Playing in Spanish America, 1675-1684." The Americas 35(1):1-19. Reprinted in David Hurst Thomas. (1991). Spanish Borderlands Sourcebooks 23 The Missions of Spanish Florida. Garland Publishing. ISBN 0-8240-2078-7

º Deagan, Kathleen A. (1978) "Cultures in Transition: Fusion and Assimilation among the Eastern Timucua." In Milanich and Procter.

º Hann, John H. (1996) A History of the Timucua Indians and Missions. University Press of Florida. ISBN 0-8130-1424-7

º Hann, John H. (2003) Indians of Central and South Florida: 1513- 1763. University Press of Florida. ISBN 0-8130-2645-8

º Hoshower, Lisa M. and Jerald T. Milanich. (1993) "Excavations in the Fig Springs Mission Burial Area." In McEwan 1993.

º Hudson, Charles M. (1976) The Southeastern Indians. University of Tennessee Press. ISBN 0-87049-248-9.

º Hudson, Charles M. (1997) Knights of Spain, Warriors of the Sun. University of Georgia Press.

º McEwan, Bonnie G. ed. (1993) The Spanish Missions of La Florida. University Press of Florida. ISBN 0-8130-1232-5

º McEwan, Bonnie G. ed. (2000) Indians of the Greater Southeast: Historical Archaeology and Ethnohistory. University Press of Florida. ISBN 0-8130-1778-5.

º Milanich, Jerald T. (1978) "The Western Timucua: Patterns of Acculturation and Change." In Milanich and Procter.

º Milanich, Jerald T. (1996) The Timucua. Blackwell Publications, Oxford, UK.

º Milanich, Jerald T. (1998a) Florida Indians and the Invasion from Europe. The University Press of Florida. ISBN 0-8130-1636-3.

º Milanich, Jerald T. (1998b) Florida Indians from Ancient Times to the Present. The University Press of Florida. ISBN 0-8130-1599-5.

º Milanich, Jerald (1999). The Timucua. Wiley-Blackwell. ISBN 0-631-21864-5. Retrieved August 9, 2010.

º Milanich, Jerald T. (2000) "The Timucua Indians of Northern Florida and Southern Georgia". in McEwan 2000.

º Milanich, Jerald T. (2004) "Timucua." In R. D. Fogelson (Ed.), Handbook of North American Indians: Southeast. (Vol. 17) (pp. 219–228) (W. C. Sturtevant, Gen. Ed.). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-072300-0.

º Milanich, Jerald T. and Samuel Procter, Eds. (1978) Tacachale: Essays on the Indians of Florida and Southeastern Georgia during the Historic Period. The University Presses of Florida. ISBN 0-8130-0535-3

º Mooney, James. (1910) Timucua. Bureau of American Ethnology, bulletin (No. 30.2, p. 752).

º Swanton, John R. (1946) The Indians of the southeastern United States. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology bulletin

º (No. 137). Washington, D.C.: Government Printing Office. Timucuan Ecological and Historic Preserve

º Worth, John. (1998) The Timucuan Chiefdoms of Spanish Florida: Volume I: Assimilation, Volume II: Resistance and Destruction. University of Florida Press.

º Weisman, Brent R. (1993) "Archaeology of Fig Springs Mission, Ichetucknee Springs State Park", in McEwan 1993.

º "Timucua Indians". Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company. 1913.