Sublim

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Lo Vitjaire contemplant una mar de nívols (1817) de Caspar David Friedrich, Kunsthalle Hamburg.
L'artista romantica del sègle XIX utiliza la grandor de la natura coma una expression del Sublim.

Sublim (latin : sublimis, « que se'n va s'auçant » o « que ten en l'aire »[1]) designa dins lo langatge quotidian una causa grandiosa e impressionanta (capviranta), que pasmens se pòt pecebre o o comprene sonque amb una sensibilita fòrça fina.

Coma concète estetic, lo sublim designa una qualitat d'extrèma amplitud o fòrça, que transcendís la beutat. Lo sublim es ligat al sentiment d'inaccessibilitat (al respècte de l'incommensurable). Atal, lo sublim provòca un estonament, inspirat per la crenta o lo respècte.

Estetica del sublim[modificar | Modificar lo còdi]

Lo concèpte d'estestetica del sublim apareis subretot en Anglatèrra, amb lo desvolopament del Grand Torn, ont las esplendors immensas de la Natura que contemplan los viatjaires los menan a descriure lor sensacion fasent apèl al sens del sublim.

Es subretot lo cas de Joseph Addison, que se'n va relizar son Grand Torn en 1699, e escriur dins Remarks on Several Parts of Italy etc. que "los Alps emplisson l'esperit d'un palsent sentiment d'orror" « les Alpes remplissent l'esprit d'un plaisant sentiment d'horreur[2]. »

Lo sens del concèpte del sublim d'Addison es que los tres plasers de l'imaginacion qu'identifiquèt, la grandor, la singularitat e la beutat, venon d'objèctes visibles (es a dire de la vista, puslèu que de la retorica). Cal tanben notar qu'escrivant sul « sublim dins la Natura de fòra », utiliza pas lo tèrme « sublim », mas de tèrmes que pòdon èssent entenduts coma de superlatius absoluts, coma « sens bòrnas », « sens limitas », o encara « vast », « grandor », veire a l'escasença de tèrmes mostrant l'excès[3].

Per Addison, la grandor, lo grandiós, fa partit integrant del concèpte de « sublim ». Un objècte d'art es benlèu sens aténher la grandor. L'òbra d'Addison Pleasures of the Imagination peut, amb Pleasures of the Imagination (1794) de Mark Akenside e de Night Thoughts d'Edward Young, es considerad coma lo punt de partença de l'analisi del sublim desvolopada per Edmund Burke.

Edmund Burke puèi Kant estiman que la beutat es pas l’unica valor estetica. se pòt ligar lor reflexion al vam del preromantisme a partir de la mitat del sègle XVIII. Vesent una tempestassa o una sinfonia de Beethoven, es le sentiment del sublim, mai que bèl, que dominariá. Nascut de la volontat d’exprimir l’inexprimable, lo gost del sublim capvira aquel de la beutat.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Fonts ancianas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Aristòtel, Τέχνη ῥητορική = Retorica, env. 329-323 AbC.
  • Pseudo-Longin, Περὶ ὕψους = Del sublim, env. sègle I ApC.
  • Denetrios d'Alexàdria, Περὶ ἑρμηνείας = De l'Estil [Tractat de l'elocutcon], env. Sègle I ApC
  • Ciceron, De Oratore = L'Orator, 55 AbC.
  • Quintilian, De institutione oratoria = De l'institucion oratòria, 95 ApC
  • Giambattista Vico, Scienza Nuova = Sciéncia novèla, 1725.
  • Edmund Burke, A philosophical Enquiry into the Origin of our Ideas of the Sublime and Beautiful = Recerca filosofica sus l'origina de nòstras idèas del sublim e de la beutat, 1757 e 1759.
  • Kant, Beobachtungen über das Gefühl des Schönen und Erhabenen = Observacions sul sentiment del bèl e del sublim, 1764 et Kritik der Urteilskraft = Critica de la facultat de jutjar, 1790.
  • Friedrich von Schiller, Ueber das Erhabene = Fragment sul sublim, 1793 et Das Erhabene = Del Sublim, 1798.
  • Johann Gottfried Herder, Kalligone, 1800.
  • Hegel, Phänomenologie des Geistes = Fenomenologia de l'esperit, 1807.
  • Wilhelm Worringer, Abstraktion und Einfühlung = Abstraccion e empatiá, 1908.
  • e tanben Boileau, Schopenhauer

Sintèsis recentas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Robert Doran, The Theory of the Sublime from Longinus to Kant, Cambridge: Cambridge University Press, 2015.
  • Umberto Eco, Histoire de la beauté, 2008.
  • Marc Fumaroli, L'Âge de l'éloquence, Paris, 1980 ; La Querelle des Anciens et des Modernes, Paris, 2001.
  • Philippe Lacoue-Labarthe, Sublime, dans Encyclopædia Universalis, Paris, 2004 [env. 1991].
  • Baldine Saint Girons, Fiat lux, Une philosophie du sublime, Paris, 1993 [1992] ISBN 2-87653-178-XError d'escript : lo modul « check isxn » existís pas. ; Le Sublime, de l'Antiquité à nos jours, Paris, 2005 ISBN 2-84321-079-8Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Jean-Pierre Vernant et Pierre Vidal-Naquet, Mythe et tragédie en Grèce ancienne, I et II, Paris, 1972 et 1986 ; repr. 2001 ISBN 2-7071-4619-6Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Francis Goyet, introduction et notes au Traité du Sublime, Paris, 1995 ISBN 2-253-90713-8Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Didier Laroque, Sublime et architecture, Éditions Hermann, 2010.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Cf. Baldine Saint Girons, sublime (subst.), sublime(adj.), dans Vocabulaire européen des philosophies : dictionnaire des intraduisibles, dir. Barbara Cassin, Seuil, 2004 ISBN 2-02-030730-8Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.. Voir aussi Sublime dans la base du Centre national de ressources textuelles et lexicales.
  2. Joseph Addison, Remarks on Several Parts of Italy etc. in the years 1701, 1702, 1703, édition de 1773 edition, imprimée pour T. Walker.
  3. Marjorie Hope Nicolson, « Sublime in External Nature », Dictionary of the History of Ideas, New-York, 1974