Set savis de Grècia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Mosaïc dels set savis: Calliòpa, enrodada de Socrates e los savi

Los Set savis (en grèc ancian οἱ ἑπτά σοφοί, vèrs 620-550 AbC.) èra lo títol donat per la tradicion grèga de set ancians òmes politics, legislators o filosòfs presocratics de la Grècia antica. Èran set, coma las Set Mervavilhas del monde o los Set contra Tèbas. La lista data de -586.

La lista dels Set savis[modificar | Modificar lo còdi]

Platon dona la liste mai anciana dels Set savis, mas las listas e atribucions de las senténcias varian e, segon de documents de Demetrios de Falèra, la tradicion seriá plan mai anciana. Los Set savis èran coneguts per los saviesa practica e lors provèrbis e maximas memorablas. La tradicion vòl que se sián reünits a Dèlfes per ofrir lors devisas al dieu Apollon[1]. Segon Dicearc de Messèna, escolan d'Aristòtel, los Set Savis sont ni filosòfs, ni savis, mas de bons legislators e d’òmes perspicaces[2].

Los sèt Savis dins La Cronica de Nurembèrg

Segon Diogènes Laèrci, dins sa Vida de Talès :

Savi Devisa Traduccion
Tales de Milet Ἐγγύα, πάρα δ᾽ ἄτα. « Jamai te portarás caucion. »
Solon d'Atenas Μηδὲν ἄγαν. « Pas res de tròp. »
Chilon de Esparta Γνῶθι σεαυτόν. « Coneis-te te mèsme. »
Pittacos de Mitilèna Γίγνωσκε καιρόν. « Reconeis l'escasença bona. »
Bias de Prièna Οἱ πλεῖστοι κακοί. « Los mai nombroses sont los marrits. »
Cleobul de Lindos Μέτρον ἄριστον. « La moderacion es lo ben màger. »
Periandre de Corint Μελέτη τὸ πᾶν. « Prudéncia per tot. »

(En gras, las quatre sus qui totòm es en d’acòrdi)

A la placa de Periandre, de listas apondan:

  • Mison de Chenèu ;
  • Anacarsis : princi d’Escit ;
  • Ferecides de Siròs.

D'autras maximas atribuidas als Set savis son: « Mestresa ta colèra. », « Contempla la fin de la vida. »

Dins los tèrmes dels Set Savis, a Ostia, d’aforismes escatologics lors èran atribuits[5].

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. voir Oracle de Delphes pour cette tradition
  2. Modèl:Harvnb
  3. 343a-b.
  4. Philosophe et mathématicien, en géométrie, le théorème dit « de Thalès » lui est attribué : « Plusieurs parallèles coupant deux droites quelconques déterminent sur elles des segments proportionnels deux à deux », ou encore : « Toute parallèle à l’un des côtés d’un triangle détermine un triangle semblable au premier ».
  5. Paul Veyne, L'Empire gréco-romain, Le Seuil, « Points Histoire », 2005, p. 557

Fonts[modificar | Modificar lo còdi]

  • Platon, Protagoras, 343a-b.
  • Diogène Laërce, Vies, doctrines et sentences des philosophes illustres [détail des éditions] (lire en ligne) (Thalès, Solon, Chilon, Pittacos, Bias, Cléobule, Périandre, Anacharsis, Myson, Épiménide, Phérécyde).

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Luc Brisson (dir.) et Frédérique Ildefonse, Protagoras : Platon, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, 2008 (1re éd. 2006), 2204 p. (ISBN 978-2081218109)
  • Lambros Couloubaritsis, Aux origines de la philosophie européenne : De la pensée archaïque au néoplatonisme, De Boeck, 2000, 737 p. (ISBN 2-8041-2754-0)
  • Aude Busine, Les Sept Sages de la Grèce antique. Transmission et utilisation d'un patrimoine légendaire d'Hérodote à Plutarque, De Boccard, 2002

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

  • Savi
  • Detz orators