Sean Connery

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sean Connery
Thomas Sean Connery
Connery en 2008
Connery en 2008
Connery en 2008
Naissença 25 d'agost de 1930
N. a
Decès 31 d'octobre de 2020
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Profession(s) actor, productor
Filmes notables = James Bond in
Dr. No
Daniel Dravot in
The Man Who Would Be King
Jim Malone in
The Untouchables
Professor Henry Jones in
Indiana Jones and the Last Crusade
Sit web = SeanConnery.com

Sir Thomas Sean Connery (nascut lo 25 d'agost de 1930 a Edimborg en Escòcia, mòrt lo 31 d'octobre de 2020 a Nassau, Bahamas) foguèt un actor (e ocasionalament productor) fòrça conegut mondialament per son interpretacion de James Bond. Foguèt recompensat amb un Oscar per sa trajectòria cinematografica.

Sean Connery es conegut per son accent particular plan caracteristic (accent escocés plan marcat) e son apariéncia atletica e carismatica. Foguèt mai d'un còp causit coma un dels òmes mai atractius per mantuna revista, a mai foguèsse plan mai vièlh que los autres sex simbòls.

Engatjament politic[modificar | Modificar lo còdi]

Sean Connery a la celebracion del Jorn del Tartan a Washington D.C.

Connery es estat dempuèi un brave brieu pròche del Partit Nacional Escocés (Scottish National Party), partit favorable a l'independéncia d'Escòcia. Contribuís financièrament a la causa coma dins sas intervencions dins las entrevistas.

Filmografia[modificar | Modificar lo còdi]

 v · d · m 
Filmografia principala
Darby O'Gill and the Little People (1959) | The Longest Day (1962) | Dr. No (1962) | From Russia with Love (1963) | Goldfinger (1964) | Woman of Straw (1964)  | Marnie (1964)  | Thunderball (1965) | The Hill (1965) | A Fine Madness (1966) | You Only Live Twice (1967) | Shalako (1968) | The Molly Maguires (1970) | The Anderson Tapes (1971) | Diamonds Are Forever (1971) | Zardoz (1973) | Murder on the Orient Express (1974) | The Man Who Would Be King (1975) | The Wind and the Lion (1975) | Robin and Marian (1976) | A Bridge Too Far(1977) | Outland (1981) |The Name of the Rose (1986) | Highlander (1986) | The Untouchables (1987) | Indiana Jones and the Last Crusade (1989) | The Russia House (1990) | The Hunt for Red October (1990) | Highlander II: The Quickening (1991) | Rising Sun (1993) | First knight (1995) | The Rock (1996) | Entrapment (1999) | Finding Forrester (2000) | The League of Extraordinary Gentlemen (2003

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]