Robert Altman

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Robert Altman
Robert Bernard Altman
Robert Altman en Cannes, 1992.
Robert Altman en Cannes, 1992.
Robert Altman en Cannes, 1992.
Naissença 20 de febrièr de 1925
N. a
Decès 20 de novembre de 2006
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nacionalitat Bandièra dels Estats Units Estats Units
Profession(s) realizator
Ficha IMDb

Robert Bernard Altman (Kansas City, Missorí, 20 de febrièr de 1925 - Los Angeles, 20 de novembre de 2006) foguèt un director de cinèma nòrd-american.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Educat amb los jesuitas, abandona los sieus estudis universitaris de matematicas per pilotar un bombardier a Bornèo a las acaballes de la Segonda Guèrra Mondiala. Tòrna a Califòrnia per trabalhar dins lo cinèma, mas atenh solament vendre qualques istòrias a la RKO. Pendent unes ans subreviu a Kansas en produsint, en escrivent e en dirigint de documentaris publicitaris que li permeton far los sieus primièrs longmetratges, The delinquents (1957) e The James Dean Story (1957), que passan inadvertits. Mentre dirigís d'episòdis de television, lo 1963 emboish la productora Lion's Gate Films, mas un al darrièr l'autre los sieus projèctes de pelliculas s'enfonsan e li cal contunhar de far de telefilms.

Après divèrses fracàses coma director de cinèma e de se consacrar a la direccion de sèrias televisivas cossí Bonanza o Alfred Hitchcock presenta, als quaranta e tantes ans, quand crei qu'atenherà jamai sortir de la television, dirigís doas pichonas produccions, Countdown (1968) e That Cold Day in the Park (1969), que li permeton s'embarcar en M.A.S.H (1970), una satira de la guèrra de Corèa qu'a coma fons la del Vietnam, qu'amb lo sieu succès revoluciona la siá vida. Amb aquel film atenh la Palma d'Aur al Festival Internacional de Cinèma de Canas e pòt fin finala produsir las siás pròprias pelliculas, las far sus istòrias a lo sieu gost, e rodar amb un quite estil que sorgís d'una camèra en contunh movement.