Quadrivium
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Lo quadrivium èra, a l'Edat Mejana, l'ensems de las quatre arts liberalas: aritmetica, musica, geometria e astronomia que, conjuntament amb lo trivium, èra la basa de l'estudi de la filosofia e la teologia dins los centres d'ensenhament medievals.
Lo quadrivium fornissiá a l'estudiant que ja capitèt l'aprendissatge de basa una melhora coneissença e un mai prigond saber en l'introdusent dins las sciéncias superioras.
Foguèt especialament aquesta branca de coneissença que recebèt una impulsion màger gràcias als contactes multiples dels monastèris catalans amb l'Islam: un exemple clar se tròba dins los estudis matematics avançats que Gerbèrt d'Orlhac capitèt amb lo bisbe Ató de Vic durant que foguèt en Catalonha.
A travèrs de l'Islam seràn reveladas las òbras de Maslama sus l'astrolabi, l'establiment de las taulas astronomicas, l'emplec de las chifras aràbias e del zèro e seràn espandidas las coneissenças sus l'algèbra dins lo mond crestian.
Las coneissenças novèlas facilitèron e melhorèron l'estudi de la geometria, l'aritmetica e l'astronomia dins los diferents centres d'ensenhament.
Bibliografia [modificar]
- (ca) Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 106.
