Pterygota
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 Pterigòts |
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Volucella pellucens | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Animal | ||||||||
| Embrancament | Arthropoda | ||||||||
| Sosembr. | Hexapoda | ||||||||
| Classa | Insecta | ||||||||
| Sosclassa | Pterygota | ||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
| Familhas : veire tèxt | |||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Dins la classificacion de Bey-Bienko, los pterigòts (Pterygota) son una sosclassa d'insèctes (en oposicion als apterigòts).
Son caracterizats per :
- Dos parelhs d'alas sul segond e tresen segment toracic. Aquestas alas pòdon desaparéisser (un parelh pels diptèrs e los dos pels ectoparasits coma los pesolhs, piuses... Los insèctes pterigòts son normalament alats a l'estat adult quitament se certans representants son venguts segondàriament aptèrs (sens alas), aprèp aver agut d'ancèstres alats.
- De metamorfòsis al cors de lor desvolopament. S'obsèrva pas jamai de muda posteriora a l'aparicion de la maturitat sexuala.
La classificacion dels insèctes pterigòts es fondada sus l'estructura de la nervacion alària e la forma de las alas al repaus. Doas seccions principalas de super-òrdres son identificadas:
- los paleoptèrs
- los neoptèrs
Los pterigòts se repartisson en un total de 36 òrdres dont 8 son fossils. Los 28 òrdres actualament representats son formats d'insèctes normalament alats, quitament se un certan nombre d'entre eles an perdut lors alas al cors de l'evolucion.
Segon lo tipe de formacion de las alas e lo gras de metamorfòsi, los pterigòts se pòdon devesir en doas categorias :
- los exopterigòts,
- los endopterigòts.
En regard de las metamorfòsis, los pterigòts alats tanben se pòdon classar en doas categorias plan distintas :
- los olometabòls,
- los eterometabòls, eles-meteisses sosdevesits en paurometabòls e en emimetabòls.
