Arthropoda
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 Artropòdes |
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Cranc | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Animal | ||||||||
| Embrancament | Arthropoda | ||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
Sosembrancaments & classas :
|
|||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Los artropòdes (arthropoda, de grèc ἄρθρον, "articulat", e ποδός, "pè") constituisson l'embrancament (filum) mai grand d'animals e incluson, entre autres, insèctes, aracnids e crustacèus. La seuna diversitat es extraordinària; mai del 80% de las espècias animalas conegudas son d'artropòdes[1], es a dire, un milion d'espècias existentas descritas e un registre fossil que remonta fins l'èra proterozoïca.
Los artropòdes se son adaptat tant al mitan aqüatic (marin e aiga doça), coma al mitans terrèstre e aerian. Incluson totes tipes de formas de vida, tanben de formas simbiòticas e parasitas.
[modificar] Estructura basica dels artropòdes
Malgrat aquesta granda diversitat los artropòdes presentan una estructura generala fòrça omogenèa. Se caracterizan per:[2]
- La preséncia d'un exosqueleta dur, la cuticula, facha principalament de quitina, un tipe de polisacarid, que porgís proteccion fisica e resisténcia a la dessecacion.
- La possession d'un còs segmentat, es a dire, format per diverses segments o metamers.
- La preséncia d'un parelh d'apendixs articulats a cada metamer, que es caractersstic e baila lo nom al grop.
[modificar] Nòtas
- ↑ Anna Thanukos;http://evolution.berkeley.edu;The Arthropod Story;University of California, Berkeley
- ↑ Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I".
