Protostomia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Los protostomians (Protostomia) son una de las doas divisions dels bilaterians.

La caracterizacion es basada sus de critèris embriologics. Lo nom, que significa en grèc « boca en primièr », descriu lor particularitat principala :

Lo clivatge cellular de tipe espiral durant la segmentacion (primièras divisions de l'uòu) e la determinacion precòça de las cellulas fan partida de las autras caracteristicas fondamentalas. En efièch, s'òm lèva una cellula a l’estadi 4 cellulas de l'embrion, aqueste morís, incapable de se desvolopar, contràriament als deuterostomians que sas cellulas pòdon èstre reprogramadas fins a pro tard pendent lo desvolopament.

Enfin, lo quelòm es esquizoquele. Lo mesodèrma fòrma just aprèp la gastrulacion una massa pichona a l'entorn del blastopòr, entre l'endodèrma e l'ectodèrma. Aquesta massa originalament compacta se trauca per formar lo quelòm.

Lo sistèma nerviós es ventral a l'excepcion del ganglion cefalic. L'animal es de tipe Iponeurian amb un collar periesofagian. La larva trocofòra es caracteristica.

L’esqueleta quand existís (artropòdes) es una exosqueleta.

Remarca: la segmentacion embrionària espiralada es pas generala a totes los protostomians mas i a jamai de segmentacion radiala. Los protostomians son un grop fòrça diversificat que conten la majoritat dels bilaterians. Aqueste grop fòrça vast es el meteis devesit en dos grops tant plan per l'estudi de l'anatomia que per la biologia moleculara. Mas, los dos metòdes donan d’arbres fòrça diferents que se recopan pas.