Procès Claus

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Molons de soupre produch per una unitat foncionant segon lo procès Claus.

Lo procès Claus es un procès de recuperacion dau soupre elementari a partir d'un gas contenent d'idrogèn sulfurós. Brevetat en 1883 per lo quimista alemand Carl Friedrich Claus (1827-1900), es vengut lo metòde estandard utilizat dins leis unitats de recuperacion de soupre dempuei la segonda mitat dau sègle XX, especialament dins lei domenis de la produccion d'idrocarburs e dau rafinatge[1].

Sa mesa en òbra classica necessita un flux de gas contenent au mens 25 % d'idrogèn sulfurós H2S, mai de melhoraments e de modificacions dau procès convencionau permèton de tractar de flux pus paures. Lo procès es basat sus doas reaccions :

2 H2 (g) + 3 O2 (g) → 2 SO2 (g) + 2 H2O (g)
2 H2 (g) + 2 SO2 (g) → 3/2 S2 (s) + 2 H2O (g)

En 2014, la produccion mondiala de soupre, estimada a 69 milions de tonas, èra assegurada a 89 % per aqueu procès e sei derivats aplicats sus de gas de rafinatge e d'autreis unitats de transformacion d'idrocarburs[2].

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) J. H. Gary e G. E. Handwerk, Petroleum Refining Technology and Economics, Marcel Dekker Inc., 1984.
  • (fr) Pierre Trambouze e J. P. Wauquier, Le développement des procédés de raffinage et de pétrochimie, Technip, 1975.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr) Pierre Trambouze e J. P. Wauquier, Le développement des procédés de raffinage et de pétrochimie, Technip, 1975, pp. 157-158
  2. (de) Bernhard Schreiner, « Der Claus-Prozess. Reich an Jahren und bedeutender denn je », Chemie in Unserer Zeit, 2008, vol. 42, n° 6, pp. 378-392.