Odontoceti

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Los odontocèts (Odontoceti), o cetacèus de dents (balenas de dents) constituisson un dels dos sosòrdres dels cetacèus amb los misticèts (o balenas de fanons).
Los cetacèus d'aqueste grop d'espècias an de dents, mentre que los misticèts son de cetacèus de fanons. Los odontocèts son los sols animals amb las ratapenadas e cèrtas musaranhas capables d'ecolocacion al mejan d'ultrasons : localizan lors predas e s'orientan en analizant los ressons dels sons qu'emeton. Una foncion que s'aparenta al sistèma del sonar. Lo sosòrdre dels odontocèts compren las diferentas espècias de belugas, de cachalots, d'òrcas, de dalfins, de marsoins, de narvals e de globicefals.

Classificacion[modificar | modificar la font]

Lo sosòrdre conten 6 familhas :

Mai 4 familhas opcionalas:

Anatomia[modificar | modificar la font]

Los odoncèts son carnivòrs. Lors dents lor servisson pas a mastegar mas a atrapar lors predas, que se compausan de peisses, de calamars, de molluscas e de còps d'autres cetacèus pels grands predators odontocèts coma los òrcas. Cèrtas espècias coma las balenas de bècs o encara los cachalòts an de dents pas que sus la maissa inferiora.

Coma totes los mamifèrs marins, los odoncèts an de polmons e devon periodicament alenar a la superfícia. Los odontocèts an pas qu'un sol event çò que los distinguís de las balenas de fanons.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]