New Haven

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

New Haven qu'ei era dusau vila mès grana de Connecticut dempús Bridgeport e era siesau der Naua Anglaterra damb 129.779 residenti (1). Ei en eth nòrd de Long Island Sound e en eth comtat de New Haven.

Siguec fondada en 1638 per puritans anglesi e ua annada dempús ja auia ueit carrieres. Ei era residéncia oficial dera Universitat de Yale. Siguec era prumera vila americana en plantar arbes, tanti que New Haven ei plan coneguda coma era Vila des olms.

Precoloniau e coloniau[modificar | modificar la font]

Abans des europèus era area de New haven qu'era a on demorauen es nadius americans dera tribú des Quinnipiac. Demorauen en vilatges ath entorn deth pòrt e viuien dera pesca e de plantar hroment. Aquera area siguec visitada peth explorador olandés Adriaen Block en 1614.

Es comerciants olandesi establigueren un sistèma d'escambi de pèths damb es abitants locals mès aguests escambis sigueren pòc constanti e era area siguec pas abitada pes olandesi.

En 1637 un grop de puritans arribec aciu e ivernec. Un an dempús 500 colons puritans desiharen era Massachussets Bay Colony e sos eth manaire Reverend John Davenport e eth mercadejaire de Londres Theophilus Eiton arribaren ath pòrt. Enes sues esperances i auia es d'establir ua comunitat melhor qu'era de Massachussets. Es Quinnipiacs, atacadi pes vesins Pequots, vengueren tota era tèrra as colons tà auer proteccion.

Pòstcoloniau[modificar | modificar la font]

Siguec cocapitala de Connecticut des de 1701 enquia 1873. Pendent era guerra civiu americana plan de companhies industriaus prosperaren, enter eres era Winchester repeating Arms Company, que produsiguec armes enquia 2006.

Referencies[modificar | modificar la font]

1.- ^ a b "Profile of General Population and Housing Characteristics: 2010 Demographic Profile Data (DP-1): New Haven city, Connecticut". U.S. Census Bureau, American Factfinder. Retrieved September 26, 2012.