Nebulosa de l'Agla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Nebulosa de l'Agla

La nebulosa de l'Agla o Messier 16 o NGC 6611 és un estelum dobèrt dins la constellacion de la Sèrp, descobèrt per De Chéseaux en 1746. Charles Messier l'apondèt a son catalòg en 1764.

L'estelum es associat amb una nebulosa d'emission difusa catalogada coma IC 4703. Aquela region qu'es lo formèn de las estelas se tròban a una distància de 7000 annadas lutz. L'estelum se compausa d'estelas joves blavas de l'espèctre de tipe O e B nascudas dins la nebulosa de l'Agla e qu'ionizan lo gas de la quita nebulosa. La region centrala de la nebulosa mòstra una arquitectura fòrça bèla en forma de colomnas conegudas coma los « Pilars de la creacion » (Pillars of Creation) d'una longor de l'òrdre de tres annadas lutz de largor ont naisson las estelas de l'estelum. Aquela region se tròba a una distància d'entre 5500 e 7000 annadas lutz segon las fonts.

Sa magnitud de la benda B (filtre blau) es egala a 6,58, sa magnitud de la benda V (filtre verd) es egala a 6,0; per mejan del telescòpi lo pargue grisenc revela una forma definida.

De sa velocitat radiala, 18 00 km/s, se dedutz que s'alunha de la Tèrra a mai de 64 800 km/h: aquela velocitat es causada per la combinason de la velocitat orbitala del Solelh (a l'entorn del nuclèu de la Via Lactèa) e aquela de la quita Tèrra.

Observacion[modificar | modificar la font]

Amb gemèls la nebulosa a una aparéncia de pargue onte se pòdon veire una desena d'estelas. Amb un telescòpi de 200 mm equipat amb un filtre interferencial se pòt veire pus aisidament lo contorn de la nebulosa. Amb de grands telescòpis la vision dels pilars de la creacion es espectaclosa.


Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]