Nòrma lingüistica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Definicion[modificar | modificar la font]

Una nòrma lingüistica es un ensems de règlas convencionalas que fixan una lenga. L'operacion per fixar una nòrma lingüistica se sona la codificacion (o normativizacion), e la nòrma lingüistica n'es lo resultat. En general, una nòrma lingüistica se compausa de doas partidas:

  • l'ortografia o nòrma ortografica (règlas per escriure los sons, per ex. en occitan realizar e non realisar*)
  • la nòrma orala (règlas per fixar la lenga parlada, per ex. en occitan quimia e non chimia*, la vòli seguir e non vòli la seguir*). La nòrma orala d'una lenga pòt concernir en particular:
    • l'ortoepia (manièra recomandada de prononciar, fonetica codificada)
    • lo lexic (registrament e fixacion dels mots)
    • la morfologia (forma dels mots, e en particular las formas gramaticalas de basa: variacion dels vèrbs, noms e adjectius; mots-aisinas corrents coma los articles, los nombres, los advèrbis, las preposicions o las conjoncions)
    • la sintaxi (òrdre dels mots dins la frasa)
    • l'evitacion de las interferéncias de certanas lengas jutjadas tròp influentas
    • l'estil.

Remarca - Certans lingüistas utilizan lo tèrme nòrma lingüistica dins un sens restrench, coma sinonim de nòrma orala solament.

Nòrma e estandardizacion[modificar | modificar la font]

Dins la granda majoritat de las lengas del Mond, una nòrma lingüistica se concep sonque per fixar la varietat estandard de la lenga, sens se preocupar dels dialèctes ni dels parlars locals. En aquel cas, la codificacion e l'estandardizacion son practicament una sola e meteissa operacion.

Dins un pichòt nombre de lengas coma l'occitan, pasmens, la nòrma lingüistica permet de fixar tant los parlars locals coma la varietat estandard (occitan larg). En aquel cas, la codificacion es una operacion que pertòca totas las varietats de la lenga mentre que l'estandardizacion pertòca sonque la varietat estandard de la lenga.

Dins las lengas subordenadas[modificar | modificar la font]

Las lengas subordenadas, coma l'occitan, lo wolof, lo basco o lo lapon, pòdon conéisser de dificultats per difusar e per far acceptar una nòrma, pr'amor que son de lengas fragilas. La diglossia, la manca de mejans de comunicacion o d'ensenhament, la manca d'autoestima, de còps la manca de pression sociala subre l'usatge, pòdon explicar que certans usatgièrs d'aquelas lengas pòscan pas (o vòlgan pas) tostemps aplicar una nòrma. L'existéncia d'un organisme de codificacion es pas sistematica.

En occitan[modificar | modificar la font]

La situacion de l'occitan es particularament complèxa perque aquela lenga ten almens quatre nòrmas concurrentas uèi lo dia (sens comptar las practicas fòra nòrma):

Dins las lengas establidas[modificar | modificar la font]

Las lengas establidas, coma l'anglés, lo francés, l'italian, l'espanhòl, l'arabi o lo chinés, an una nòrma lingüistica pro establa. Aquela estabilitat ven de la pression fòrta de la societat subre l'usatge d'aquelas lengas e mai del besonh d'utilizar aquelas lengas dins una comunicacion a escala larga. Adoncas, los organismes de codificacion an sovent un ròtle segondari per fixar la lenga perque la fixacion se fa d'en primièr a travèrs d'un usatge social fòrt. Aital, l'anglés ten pas ges d'organisme de codificacion. D'autras lengas establidas an d'organismes de codificacion coma l'Acadèmia Francesa en francés, l'Acadèmia de la Crusca en italian o la Reiala Acadèmia de la Lenga Espanhòla.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]