Diglossia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


En lingüistica (e pus especialament en sociolingüistica), la diglossia es la coexisténcia inegalitària de doas varietats lingüisticas dins una meteissa societat: una es la varietat auta e l'autra es la varietat bassa. Las doas varietats opausadas pòdon èsser doas lengas distintas (diglossia amb bilingüisme) o ben pòdon aperténer a la meteissa lenga (diglossia sens bilingüisme).

Evolucion del concèpte[modificar | modificar la font]

Psycharis (1928)[modificar | modificar la font]

Diglossia es bastit a partir del grèc diglôssia que significa "doas lengas" (la diglossia es un concèpte diferent d'aquel de bilingüisme —del latin bi + lingua que significa tanben "doas lengas"— car lo bilingüisme parla de la coexisténcia de doas lengas sens precisar s'an d'estatuts egals o inegals, e sovent se limita a l'escala de l'individú).

Lo concèpte de diglossia foguèt utilizat pel primièr còp en 1928 per l'ellenista occitan e francés d'origina grèga Joan Psycharis[1] que tractava de la diglossia en Grècia, ont i aviá doas varietats concurrentas de lenga grèga (la dimotikí populara e la katharevoussa sabenta).

Segon la sociolingüistica americana[modificar | modificar la font]

La sociolingüistica èra a mand d'emergir coma corrent conscient de la lingüistica, a l'alba dels ans 1960 e a partir dels Estats Units. Dins aquel contèxt, es lo sociolingüista nòrd-american Charles André Ferguson qu'en 1959[2] definiguèt de critèris pus sistematics per poder qualificar una situacion de diglossica. Per Ferguson, coma per Psycharis, la diglossia concernissiá sonque doas varietats d'una meteissa lenga. Es Fergusson que formalizèt los concèptes de varietat auta e de varietat bassa.

En 1967, lo lingüista nòrd-american Joshua Fishman[3] enriquiguèt lo concèpte en dire que la diglossia se definís bèl primièr per la varietat auta e la varietat bassa, e qu'aquel esquèma se pòt aplicar tanben a doas lengas distintas (diglossia amb bilingüisme) e pas forçadament a doas varietats d'una meteissa lenga (diglossia sens bilingüisme).

Segon la sociolingüistica catalana e occitana[modificar | modificar la font]

Ça que la los modèls americans precursors de Ferguson e Fishman se revèlan tròp "simplistas" e encontran de dificultats per tractar de cases nombroses. En l'ocurréncia, acòrdan una plaça mendre als aspèctes politics qu'intervenon dins las posicions de las lengas, an una vision non critica de la diglossia, çò que li repròchan los sociolingüistas especialament catalans e occitans.

L'escòla catalana e occitana de sociolingüistica es apareguda entre 1966 e 1970 amb Lluís Aracil, Rafael Ninyoles, Francesc Vallerdú, Antoni Badia i Margarit (del costat catalan) puèi Robèrt Lafont (del costat occitan), seguits de fòrça autres cercaires. Lor aportacion essenciala es la critica de la diglossia amb bilingüisme e l'engatjament assumit per la defensa de las lengas subordenadas, perque son menaçadas dins lor existéncia[4]. Estiman que i a pas ges de diglossia establa e serena entre las lengas: i a un conflicte entre las lengas. Lo sociolingüista catalan Xavier Lamuela[5], en particular, a prepausat de distinguir dins la diglossia (e sustot dins la subordinacion d'una lenga per una autra) dos concèptes fòrça importants:

  • La distribucion foncionala, ont la varietat auta monopoliza certanas foncions de comunicacion que son prestigiosas e utilas per l'ascension sociala, mentre que la varietat bassa a de foncions limitadas.
  • La distribucion sociala, ont la varietat auta es practicada d'en primièr de las classas socialas dominantas mentre que la varietat bassa es relegada e estigmatizada en cò de las classas socialas popularas.

Aquelas visions renoveladas de la diglossia an motivat fòrça recèrcas sus la situacion actuala de l'occitan, que subís una subordinacion en fàcia del francés, de l'italian (Valadas Occitanas) e de l'espanhòl (Aran).

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Psycharis, Joan = Psichari, Jean (1928) “Un pays qui ne veut pas de sa langue”, Mercure de France CCVII: 63-121
  2. Ferguson, C.A., 1959, "Diglossia", Word n° 15, 325-340
  3. Fishman, Joshua (1967) “Bilingualism with and without diglossia, diglossia with and without bilingualism”, Journal of social issues, 32
  4. Ex: LAFONT Robert (1984) “Pour retrousser la diglossie”, Lengas 15
  5. LAMUELA Xavier (1994) Estandardització i establiment de les llengües, Barcelona: Edicions 62