Mohandas Karamchand Gandhi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Mohandas Karamchand Gandhi
Picto infobox character.png
Gandhi.jpg
Biografia
Picto infobox character.png
Naissença
a q2786019
Decès
a q1381516
matat per q312553
Lenga nativa q5137
País Índia Índia|- Gandhi signature.svg
Conjunt (maridats) q264908
Autres informacions
Picto infobox character.png
Religion Indoïsme
Estudis q4722851, q1233784
Distincions q207826
Notícias d'autoritats
Picto infobox character.png
VIAF 71391324
GND 118639145
ISNI [1]
LCCN n79041626
ULAN
BNF 11904030
SUDOC 026880504
CALIS
CiNii
NDL 00440485
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mohandas_K._Gandhi?uselang=oc Mohandas Karamchand Gandhi Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Mohandas Karamchand Gandhi.
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver
Mohandas Karamchand Gandhi

Mohandas Karamchand Gandhi (en Gujarâtî: મોહનદાસ કરમચંદ ગાંધી; romanizat: mohandās karamcaṃd gāndhī, AFI: /moːhənd̪aːs kərəmtʃənd̪ gaːnd̪ʱiː/) (Gojarat, 2 d'octobre de 1869 - Delhi, 30 de genièr de 1948) foguèt un grand menaire politic e espiritual e un dels paires fondators de l'estat de l'Índia. Es conegut e sonat en Índia e dins lo mond coma Mahatma Gandhi, en sanscrit "granda arma", o coma Bapu, en gujarati "paire". Los seus principis de Satyagraha qu'es la resisténcia al travèrs de la desobesissença civila de massa, e de l'Ahimsa qu'es la non-violéncia totala, an inspirat de militants nombroses per la libertat e los drets civics dins lo mond coma : Martin Luther King Jr., Steve Biko, Nelson Mandela, e Aung San Suu Kyi.

Gandhi faguèt d'estudis d'avocat en Anglatèrra puèi empleguèt pel primièr còp sas idèas en Sud-Africa per luchar contra la discriminacion de la comunitat indiana. Tornat en Índia, Gandhi engimbèt los bordièrs e trabalhaires paures per protestar contra las taxas esclafantas e la discriminacion de las leis britanicas. Devenguèt lo governaire del Congrès Nacional Indian, faguèt campanha per l'ajuda als paures, lo desliurament de las femnas indianas, l'afrairament entre las comunitats e etnias de religions diferentas e tanben per la fin de las discriminacions de las castas. Se batèt per l'independéncia de l'Índia de tota dominacion estrangièra (britanica).

En 1930, Gandhi menèt lo pòble d'Índia a s'opausar a la taxa de la sal e faguèron La marcha de la sal sus 400 km. Foguèt embarrat mantuna annada en Sud-Africa e en Índia mas sempre demorèt partisan de la non-violéncia. Gandhi es estat reconegut lo Paire de la nacion en Índia e lo seu aniversari lo 2 d'octobre es un jorn feriat: lo Gandhi Jayanti.