Lovre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
La piramida deu Lovre

Lo palais deu Lovre (sèti deu Musèu deu Lovre) tanben aperat mei simplament lo Lovre, qu'ei lo màger musèu de París e un lòc hèra ancian de conservacion de colleccions artisticas. Gessit d'ua simpla hortalessa bastida au ras de las fortificacion entà l'empara de la capitala francesa, que ho transformat per generacions de monarcas e divèrs regims politics qui 'u hen créisher en i bèth amassar e apielar las soas colleccions artisicas e istoricas.


Istòria[modificar | modificar la font]

Hortalessa medievau deu Lovre representada dens lo manescrit de las Mot Ricas Òras deu Duc de Berric

En 1190, lo rei de França Felip August que fondè la hortalessa en bastir la Grana Tor deu Lovre. La hortalessa que vadore residéncia reiau devath lo regnat de Carles V.

Francés I que he càder la tor de Felip August entà tornar la hortalessa en palais, òbra de la Reneishença perseguida per Enric II e Carles IX. Lo Noste Enric, au son torn, que contribusí au desenvolopament deu Lovre en tot bastir la grana galeria e en tot juntar atau dab lo navèth palais de las Teulerias (bastit per Caterina de Medici).

Loís XIII e lo son hilh Loís XIV que bastín la cort carrada. Aqueth darrèr, a maugrat de hornir la grana colonada au palais, que'u he perder lo son títol de sièti deu poder reiau au prohèit deu son navèth Palais de Versalhas.

Durant lo sègle XVIII lo Lovre qu'acesó los famós Salons deu Lovre on las òbras màgers deus pintres lo mei importants b'èran publicament expausadas au jutjament de la societat sancèra. Chic a chic l'idea de crear un musèu d'art que's desenvolopè mes que caló demorar la Revolucion Francesa entà que hosse realizada. Lo palais que pravè enqüèra mei durant lo Purmèr Empèri e lo sègle XIX qu'i amassè granas colleccions e mei que mei ua de las màger e géncer colleccions d'antiquitats egipcianas. En 1870, lo Lovre que perdó las Teulerias, incendiadas durant los eveniments de la Comuna de París. Aquesta perta que creè la grana perpectiva dab l'alinhament deu Lovre, deus jardins de las Teulerias, de la Plaça de la Concòrdia e deus Camps Elisés. Aquesta perpectiva que ho perlongada durant la presidéncia de Francés Mitterrand dab l'Arca de la Dehensa ; a la medisha epòca lo musèu que ho ampliat un còp mei dab la mudança deu Ministèri de l'Economia qui n'ocupava ua ala e la bastida de la Piramida deu Lovre e d'un espaci sosterrenh qui acèsa centers comerciaus e espacis regularament logats per organizar congrès deus prestigiós e desfilats de mòda.

L'annada 2007 que ho marcada per l'inauguracion d'ua branca deu musèu a Abu Dhabi.

Plan[modificar | modificar la font]

Plan deu Lovre

Cort carrada[modificar | modificar la font]

Cort carrada deu Lovre

Piramida deu Lovre[modificar | modificar la font]

Lovre sosterranh[modificar | modificar la font]

Alas[modificar | modificar la font]

Colleccions deu Lovre[modificar | modificar la font]

Antiquitats orientaus[modificar | modificar la font]

Arts islamicas[modificar | modificar la font]

Antiquitats egipcianas[modificar | modificar la font]

Antiquitats grègas, etruscas e romanas[modificar | modificar la font]

Escultura[modificar | modificar la font]

Objèctes d'art[modificar | modificar la font]

Pintrura[modificar | modificar la font]

Arts graficas[modificar | modificar la font]

Istòria deu Lovre medievau[modificar | modificar la font]

Arts e civilizacions d'Africa, d'Asia, d'Oceania e de las Americas[modificar | modificar la font]