Linx
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Linx Ros | ||||||||||||
| Règne | Animal | |||||||||||
| Sosrègne | Metazoa | |||||||||||
| Superembr. : | Deuterostomia | |||||||||||
| Embrancament | Chordata | |||||||||||
| Sosembr. | Vertebrata | |||||||||||
| Classa | Mammalia | |||||||||||
| Sosclassa | Theria | |||||||||||
| Infraclassa | Eutheria | |||||||||||
| Òrdre | Carnivora | |||||||||||
| Sosòrdre : | Feliformia | |||||||||||
| Familha | Felidae | |||||||||||
| Sosfamilha : | Felinae | |||||||||||
| Linx Kerr, 1792 |
||||||||||||
 |
||||||||||||
| Repartition del caracal | ||||||||||||
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
|
||||||||||||
Lo linx (genre Lynx) es una mena de felids de que i a quatre espècias. Las lors caracteristicas son: talha mejana, patas fòrtas, aurelhlas longas, coa corta o lo pelatge mai o mens tacat.
Somari |
Espècias [modificar]
- Lynx canadensis- Linx canadenc
- Lynx lynx- lop cervèr o linx boreal o linx d'Euràsia o linx d'Euròpa o linx comun
- Lynx pardinus- Linx iberic o linx pardèla
- Lynx rufus - Linx ros
Totas las espècias abitan exclusivament dins l'emisfèri nòrd, en Euràsia e al Nòrd d'America (que semblon n'èsser originaris). Lo nomenat linx de desèrt (Caracal), qu'abita en Africa e dins una granda partida d'Àsia Centrala e Occidental, es en realitat un felin escassament parent que parteja qualques semblanças extèrnes amb los representants del genre Lynx, fruch de la convergéncia evolutiva, coma exemple i a la seuna coa, plan fòrça corta e las lors grandas aurelhas, coronadas de longs pèls negres a la punta que servisson per aumentar la lor excellanta audicion.
Caracteristicas [modificar]
Lo pelatge a diferentas tonalitats segons l'espècia e la sosespècia. Los linxs canadencs e eurasiatics oscillan entre lo marron e lo jaune desvolupant un pelatge mai long e gris pendent l'ivèrn. Lo linx iberic es de color marron alara que lo linx ros, coma l'indica lo seu nom, a una forradura marron rogenca. Les quatre espècies tenen taques i ratlles que varien segons los individús. Los individús mai tacats vivon subretot al sud. L'espècia mai granda es l'eurasiatica, que pòt arribar als 30 kg de pes e l'espècia mai pichona es l'iberica, que capita pas los 20 kg.
Biologia e ecologia [modificar]
Son d'animals de preferéncia forestièrs. Lo linx iberic abita de bòsques de tipes mediterranèu, alara que l'eurasiatic e lo canadenc se trapan dins los bòsques de conifèrs e aqueles de fulèlha caduca. Lo linx rosses se tròba dins los bòsques coma dins las grandas planas e airals de bartas del centre e oèst del Nòrd d'America. La lors presas mai comunas son los Rosegairess e los lagomòrfs, a que s'apon ocasionalament aucèls e ongulats de pichona talha, coma cabretas e pichons del cèrvis. Los pichons carnivòrs, entre el que s'inclou el gat salvatge, tampauc s'escapa pas a la seuna predacion.
Problematica del linx [modificar]
Article detalhat : Linx iberic.De las quatre espècias conegudas de linx, l'espècia iberica es la mai vulnerable a causa del nombre d'indiviús. Aquela espècia es sus la Lista Roja d'Espècias de la UICN. La poblacion del linx iberic es redusida a 200 exemplars, se repartís a de pichons airals del sud-oèst de la peninsula iberica, entre que se trapa al Coto de Doñana. Malgrat los recents succeses del programa d'abaliment en captivitat menat en Espanha, l'espècia encara merma a causa de la fragmentacion de l'abitat e l'escassetat d'aliments, degut subretot a la mixomatòsi del conilh. Tanben se morrís d'animals tenrapalats a l'ocasion del braconatge.
