Rus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Lenga russa)
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Rus русский язык russkiy yazyk
Lengas eslavasQ144713 e  Lengas baltoeslavas
Q144713

Indoeuropèu
Nuvola apps gaim.png
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas
Dialècte Q4304412Q2379372Q608923 e  Q2388676
ISO 639-1 ru
ISO 639-2 rus
ISO 639-3 rus
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet Q187846
còde de lenga IETF ru
còde de lenga Wikimedia ru
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Parlat en Russia , Ancianas republicas sovieticas, Israèl, Mongolia, Vietnam e Svalbard.
Regions Euròpa, Asia.
Parlat per per primièra lenga 145 milions; per segonda lenga 110 milions de personas
Classament pel nombre de locutors 8ena
Tipologia SVO [1]

Accentuala

Familha lingüistica grop indoeuropèu

 Baltoeslau
  eslau
   eslau oriental
    rus

Grop lengas eslavas
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
Lenga oficiala de Russia, Bielorussia, Cazacstan, Quirguizstan, Nacions Unidas, Crimèa, Abkhazia, Ossètia del sud, Transnistria, Gagauzia.
Acadèmia Росси́йская Акаде́мия Нау́к
ISO 639-1 ru (en)
ISO 639-2 rus (en)
ISO 639-3 rus (en)
ISO 639-6 rus (en)
Parent sven (en)
Tipe L (lenga viva)
Mòstra Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme

Статья 1

Все люди рождаются свободными и равными в своем достоинстве и правах. Они наделены разумом и совестью и должны поступать в отношении друг друга в духе братства.

Lo monde russofòn

Lo rus o lenga russa (nom autoctòn: русский язык russkiy yazyk, [ˈruskʲɪj jɪˈzɨk]) es la lenga parlada sus la zòna mai larga en Eurasia, e la pus parlada de las lengas eslavas.

Lo rus es una lenga indoeuropèa. Al dintre de la familha de las lengas eslavas, es una de las tres lengas vivas del grop eslau oriental amb l'ucraïnian (inlusent lo rutèn modèrne) e lo bielorús.

Las primièras atestacions de Slavonic oriental son del sègle X. Lo rus a servat la màger part de l'estructura sintetico-inflexionala e de las rasics del vocabulari de la lenga anciana mai se integrèt un fais de vocabulari internacional dins los domenis de la politica, de la sciéncia e de la tecnologia.

Foguèt una lenga de granda importància internacionala al sègle XX e es una de las lengas oficialas de las Nacions Unidas.

Prononciacion e alfabet[modificar | modificar la font]

L'Alfabet

Lo rus es una lenga non tonala ; l'accent dels mots es variable (se pòt desplaçar d'una forma a l'autra). Las vocalas non accentuadas son brèvas e reduchas (la sillaba non accentuada precedent l'accent es mens reducha que las autras).

Lo rus s'escriu amb una version de l'alfabet cirillic comportant 33 letras.

Lo tablèu seguent presenta las majusculas e lor equivalent :

Majuscula Minuscula Nom Transliteracion Prononciacion
(API)
Prononciacion
(occitan)
А а a a [a] a
Б б be b [b] ~ [bʲ] b
В в ve v [v] ~ [vʲ] v (fr)
Г г ge g [g] ~ [gʲ] g dur
Д д de d [d] ~ [dʲ] d
Е е je e, è, ye [ʲɛ]
Ё ё jo o, yo [ʲo] yo
Ж ж že ž, j, zh [ʒ] j
З з ze z [z] ~ [zʲ] z
И и i i [i] i
Й й i s kratkoj
и с краткой
j, y, ĭ [j] y
К к ka k [k] ~ [kʲ] k
Л л el l [ɫ] ~ [ʎ] l
М м em m [m] ~ [mʲ] m
Н н en n [n] ~ [nʲ] n
О о o o [o] o
П п pe p [p] ~ [pʲ] p
Р р er r [r] ~ [rʲ] r
С с es s [s] ~ [sʲ] s dur
Т т te t [t] ~ [tʲ] t
У у u u [u] o
Ф ф ef f [f] ~ [fʲ] f
Х х ha h, kh [x] ~ [xʲ] kh arabi, jota
Ц ц ce c, ts͡ [ʦ] ts
Ч ч če č, tch [ʧʲ] tch
Ш ш ša š, ch [ʃ] ch
Щ щ šča ŝ, šč, chtch [ʃʲʧʲ] chtch
Ъ ъ tvjordyj znak
твёрдый знак
”, " - [palat.] muet
Ы ы y
(jery, еры)
y [ɨ] i tendu
Ь ь mjahkij znak
мягкий знак
’, ' + [palat.] y
Э э è oborotnoje
э оборотное
è, ė, e [ɛ] è
Ю ю ju û, you, iu, iu͡ [ʲu] io
Я я ja â, ya, ia, ia͡ [ʲa] ia