Joan Miró

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Joan Miró
Picto infobox character.png


Biografia
Picto infobox character.png
Naissença
Decès
Autres informacions
Picto infobox character.png


Identificacions d'autoritats
Picto infobox character.png
VIAF 9850739
GND 118582712
ISNI 0001 2099 0089 0000 0001 2099 0089
LCCN n79038450
ULAN
BNF [1]
SUDOC [2]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Joan_Mir%C3%B3?uselang=oc Joan Miró Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Joan Miró.
Joan Miró
Portrait of Joan Miro, Barcelona 1935 June 13.jpg
Profession: pintre e escultor
Data de naissença: 20 d'abril de 1893
Luòc de naissença: Barcelona, Catalonha
Data de decès: 25 de decembre de 1983
Luòc de decès: Palma de Mallorca, Islas Balearas

Joan Miró i Ferrà (1893-1983) foguèt un important pintre, ceramista e escultor catalan del sègle XX, del Surrealisme.

Biografia [modificar]

Quand èra jove, Miró foguèt atirat per los movements artistics qu'èran a espelir e s'amassar a Montparnasse (París, França) e en 1920 se mudèt a la capitala de l'estat francés. Lai, jos l'influéncia dels poètas e dels escrivans, desvolopèt un estil unic bastit sus de formas organicas e de plans geometrics dessenhats amb de linhas agudas. Generalament identificat coma un pintor surrealista per encausa de son interès de cap a l'automatisme surrealista e son emplec de simbolisme sexual (per exemple, d'ovoïdes amb de linhas ersosas que ne sortisson), foguèt influenciat en gras variables l'estil de Miró pel surrealisme e lo dadaïsme, encara que rebutèsse d'èsser membre de quin movement artistic que siá dins lo periòde d'entreguèrras. André Breton, lo paire del surrealisme, lo descriguèt coma "lo mai surrealista de totes nosautres." Èra conegut Breton per son afinitat a l'automatisme e a mai incitava a defugir l'alimentacion, lo sòm, e a prendre de drògas per tal de s'encabir dins un estat allucinogèn que portariá a la creacion d'art reveladoira del subconscient. Miró confessèt que creèt una de sas òbras mai celèbras, Lo carnaval d'Arlequin, dins de condicions similaras.

Galariá [modificar]

Ligams extèrnes [modificar]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Joan Miró.