Honoré de Balzac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Honoré de Balzac
Retrach de Honoré de Balzac
Retrach de Honoré de Balzac
Naissença 1799
Tors
(francés de nacionalitat)
N. a
Decès 1799
Paris
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Bandièra de França França
Nacionalitat
Profession escrivan
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Honoré de Balzac (1799-1850) qu'ei un deus mei grans prosators en lenga francesa de tots los temps e un deus edificators deu roman modèrne.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Neishut a Tors d'un pair occitan (deu Massís Centrau, Balssà de son nom vertadièr) qui hè carrièra au servici deu rei, que se'n va tà París on mia dab succès estudis de Dret de 1816 a 1819; mes la literatura que'u s'apèra e de 1818 a 1825 que lei hèra e que publica los sons prumèrs libes, shens gran succès. Ad aqueth moment qu'emplega pseudonims com lo d'Horace de St-Aubin. Que tribalha au Feuilleton littéraire, tanben, e qu'i apren a escríver viste. De 1825 a 1828 que mia ua enterpresa de librari-imprimidor, que hè falhita e que's retròba dab 60 000 liuras de deutes. Que torna tà la literatura per'mor qu'a besonh de moneda. Aqueras prumèras experiéncias e la coneishença deu mitan deu jornalisme qu'inspiraràn a Balzac un deus sons mei grans romans, Illusions perdues.

Los romans qui escriverà d'ara enlà que formaràn un ensemble batiat per l'autor La Comèdia umana per'mor qu'a l'ambicion d'i pintrar tota la soa epòca. Balzac que serà un tribalhador infatigable, un galerian de l'escritura, e que morirà d'estarida shens aver acabat lo son projècte. N'empacha pas que sia ua òbra monumentau (mei de navanta romans).

D'aquera òbra immensa que's pòden destacar La Peau de chagrin (1831), Eugénie Grandet (1833), Le Père Goriot (1835), Illusions perdues dejà citat (1843), Splendeurs et misères des courtisanes (1847).

Qu'inventa e qu'utiliza lo procedit deu "retorn deus personatges" d'un roman a l'aute: l'"unitat d'òbra" n'ei pas mei lo roman, qu'ei mei larga. Lo son amic Félix Davin que'n da lo sens: "ua de las mei atrevidas intencions de l'autor, la de balhar la vita e lo movement a tot un monde fictiu dont los personatges subsistiràn lhèu enqüèra, quan la màger part deus modèls sian morts o desbrombats." Un deus personatges mei coneishuts de la Comèdia umana qu'ei Eugène de Rastignac. Estudiant provinciau ambiciós, que pujarà de roman en roman entà fenir ministre e par de França!

Anecdòta[modificar | Modificar lo còdi]

Joan Bodon qu'èra per sa mair emparentat dab los Balssàs, la familha dont gessí lo pair de Balzac; véder los Contes dels Balssàs.

Obratges principals[modificar | Modificar lo còdi]

Qu'existeishen mantua colleccion de las soas òbras òbras en divèrs formats. Ua edicion illustrada qu'estó publicada per Furne (20 volums, in-8, 1842-1852).

Lista de las òbras romanescas de Balzac[modificar | Modificar lo còdi]

Aquesta lista que's basa sus l'edicion Furne, edicion de referéncia entà La Comedia umana. Que segueish las divisions que Balzac e metó eth medish en plaça.

Estudis de mors[modificar | Modificar lo còdi]

Scènas de la vida privada

  • La maison du chat-qui-pelote
  • Le bal de Sceaux
  • La Bourse
  • La Vendetta (nouvelle)'
  • Madame Firmiani
  • Une double famille
  • La Paix du ménage
  • La Fausse Maîtresse
  • Étude de femme
  • Albert Savarus
  • Mémoires de deux jeunes mariées
  • Une fille d'Ève
  • La Femme abandonnée
  • La grenadière
  • Le message
  • Gobseck
  • Autre étude de femme
  • La Femme de trente ans
  • Le Contrat de mariage
  • Béatrix
  • La Grande Bretèche
  • Modeste Mignon
  • Honorine
  • Un début dans la vie


Scènas de la vida de província

  • Ursule Mirouët
  • Eugénie Grandet
  • Pierrette
  • Le Curé de Tours
  • Un ménage de garçon
  • L'illustre Gaudissart
  • La Muse du département
  • La Vieille Fille
  • Le Cabinet des Antiques
  • Le Lys dans la vallée
  • Les Deux Poètes
  • Un grand homme de province à Paris
  • Ève et David


Scènas de la vida parisenca

  • Ferragus (Histoire des Treize)
  • La Fille aux yeux d'or (Histoire des Treize)
  • La Duchesse de Langeais (Histoire des Treize)
  • Le Père Goriot
  • Le Colonel Chabert
  • Facino Cane
  • La Messe de l'athée
  • Sarrasine
  • L'Interdiction
  • Histoire de la grandeur et de la décadence de César Birotteau
  • La Maison de Nucingen
  • Pierre Grassou
  • Les Secrets de la Princesse de Cadignan
  • Les Employés ou la Femme supérieure
  • Splendeurs et misères des courtisanes


Scènas de la vida politica

  • Un prince de la bohème
  • Esquisse d'homme d'affaires d'après nature
  • Gaudissart II
  • Les comédiens sans le savoir
  • Un épisode sous la Terreur
  • Une ténébreuse affaire
  • Z. Marcas
  • L'envers de l'histoire contemporaine


Scènas de la vida militara

  • Les Chouans
  • Une passion dans le désert


Scènas de la vida de campanha

  • Le médecin de campagne
  • Le Curé de village
  • Le lus dans la vallée

Estudis filosofics[modificar | Modificar lo còdi]


Estudis analitics[modificar | Modificar lo còdi]

  • Les Proscrits
  • Louis Lambert
  • Séraphîta
  • Physiologie du mariage


Autres[modificar | Modificar lo còdi]

Bèth sarròt de romans o novèlas n'entran pas dens nada d'aqueras categorias.

  • La Cousine Bette
  • Le Cousin Pons
  • Les paysans
  • Petites misères de la vie conjugale
  • Le député d'Arcis (inachevé)
  • Les petits bourgeois
  • Les Cent contes drolatiques