Henri Rol-Tanguy

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Placa comemorativa de l'insureccion parisenca de 1944 e dau ròtle d'Henri Rol-Tanguy.

Henri Rol-Tanguy, nascut Henri Tanguy, (12 de junh de 1908, Morlaix - 8 de setembre de 2002, París) èra un militant comunista francés que participèt a la Guèrra Civila Espanhòla e venguèt un dei caps principaus de la Resisténcia Francesa durant la Segonda Guèrra Mondiala.

D'efèct, après sa desmobilizacion en aost de 1940, intrèt rapidament dins la clandestinitat en octòbre de 1940 après lo començament deis arrestacions de militants comunistas. En aost de 1941, foguèt cargat ambé Raymond Losserand e Gaston Carré d'organizar de grops armats dins la region parisenca. Aquelei grops participèron a la formacion dau movement Francs-Tiraires e Partisans en febrier de 1942. Après l'arrestacion de Losserand e de Carré en mai de 1942, Rol-Tanguy deguèt passar en Zona Sud e formèt una equipa novèla ambé Roger Linet e Raymond Colin. Durant aqueu periòde, s'especializèt dins leis afaires militars.

En mai de 1943, venguèt tornarmai en region parisenca per reorganizar lei Francs-Tiraires e Partisans dau sector. En setembre de 1943, foguèt cargat de luchar còntra la desportacion, especialament còntra lei convòis dau Servici de Trabalh Obligatòri (STO). En mai, venguèt lo cap regionau dei Fòrças Francesas de l'Interior e acomencèt de preparar la liberacion de la capitala. Gràcias au sostèn de la CGT, una tièra de grèvas entre lo 11 e lo 17 d'aost de 1944 marquèt lo començament de l'insureccion de París. Lo 19, lei policiers resistents prenguèron lo contraròtle de la Prefectura de Polícia e lei combats acomencèron. La Resisténcia Francesa capitèt d'ocupar 90% de la vila mai deguèt finalament esperar l'arribada de la 2a DB dau generau Leclerc per eliminar lei darriers ponchs de resisténcia alemands. Lo 25 d'aost de 1944, Rol-Tanguy participèt a la ceremònia oficiala de la capitulacion de la garnison alemanda de París.

Après aqueu succès, s'engatjèt dins l'armada francesa e participèt a la creacion de la 10a DI ambé lo coronèu Billotte. Puei, foguèt nomat au PC de la Ia Armada Francesa dau generau de Lattre de Tassigny après un estagi de perfeccionament militar en genier de 1945. Participèt ai combats sus lo front alemand dau 8 au 25 d'abriu de 1945. Après la guèrra, venguèt militar de carriera fins a sa retirada en 1962 puei membre dau Comitat centrau dau Partit Comunista Francés de 1962 a 1987. Sa mòrt foguèt marcada per una ceremònia d'omatge nacionau ais Invalides.

Decoracions[modificar | Modificar lo còdi]