Geografia fisica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La geografia fisica, apelada tanben geografia naturala o fisiogeografia, es la branca de la geografia que descriu la superficia de la Tèrra. Es donc per definicion una sciéncia de la natura que permete de comprene la Tèrra actuala, leis evolucions passadas e aqueleis a venir. S'interessa un pauc aus activitats umanas, pus generalament animala, essencialament dins lo quadre dau rapòrt entre l'òme e la natura, e especialament leis impactes de l'òme sus lo climat e lei transformacions de la superficia terrèstra que son d'originas naturalas e umanas embé lors consequéncias.

Disciplinas[modificar | Modificar lo còdi]

La geografia fisica engloba plusors disciplinas :

  • la biogeografia es l'estudi scientifica de la distribucion deis animaus e dei vegetaus dins la biosfèra, lors gropaments e lors rapòrts embé l'environa, aus epòcas geologicas coma aus temps modèrnes. Aquesta disciplina es devesudas en cinc sotadisciplinas come: la biogeografia, la paleobiogeografia, la filogeografia, la zoogeografia, la fitogeografia ;
  • la climatologia es la sciéncia qu'estudi lei caracteristicas e leis evolucions dei climats sus una periòde temporala en tèrme long. La climatologia essamina tanben ben la natura dei microclimats (locaus) que dei macroclimats (globaus), que deis influéncias climaticas naturalas e antropicas. Aquesta disciplina scientifica es subdevesuda en d'autres sotadisciplinas tau que la paleoclimatologia.
  • l'ecologia dau païsatgi es l'estudi de la variacion espaciala dins lei païsatgis a diferentas escalas, includent lei causas biofisicas e socialas e lei consequéncias de l'eterogeneïtat écopaïsagiera ;
  • la geomorfologia es l'estudi que s'interessa a la descripcion dau relèu terrèstre actuau esplicat principalament per leis incidéncias dau climat e de l'estructura geologica. Aquesta disciplina cerca a comprene la formacion dei relèus, ensin que l'istori e la prediccion dei futurs relèus gràcia a deis esperiéncias de terren e a dei modelisacions numericas (geomorfometria) ;
  • la glaciologia es l'estudi dei glaciers, de lor reparticion, de lor influéncia e de lor evolucion. Aquesta disciplina pou egalament participar a l'analisi de l'évolucion climatica e a comprene leis efèts dau rescaufament climatic e dei climats deis èras precedentas ;
  • l'idrologia es la sciéncia que a per objèct l'estudi deis aigas, de lor natura e de lors divèrsa proprietats (mecanicas, fisicas, chimicas). Aquesta disciplina engloba l'aiga dei ribieras, dei laus, leis aquifèras e lei glaciers. Comprene diferenta sotadomeni que essaminan lei massas d'aiga especificas o de lors interaccions embé d'autres ambient, per essemple limnologia e l'ecoídrologia ;
  • la meteorologia es la sciéncia que a per objèct l'estudi dei fenomèns atmosferics e de la prevision dau temps sus una periòde temporala a tèrme cort, que la destria de la climatologia ;
  • l'oceanografia es l'estudi scientific dau environa marin (fons oceanics, massa d'aigas e lei zònas limitas dei mars (superficia e litorau). La discipline cuerbe un caractèr generalista e tracta égalament leis organismes marins e leis ecosistemas (oceanografia biologica) ; lei corrents marins, leis ondas e lei dinamicas dei fluides geofisicas (oceanografia fisica) ; la tectonica dei placas e la geologia dau fons de mar (oceanografia geologica) ; e lei flus de divèrsas substàncias chimicas e fisicas dins l'ocean e a travèrs sei frontieras (oceanografia chimica) ;
  • la paleogeografia es la sciéncia qu'estudi lei epòcas geologicas ancianas e en particular aquelei de la formacion deis oceans e dei continents afin de reconstituir la geografia de la Tèrra a travèrs leis èras geologicas remontent a plusors miliards d'annadas. Es donc una sciéncia a la crosada dei sciéncias geograficas, de la paleontologia e de la geologia puei qu'ela se sère de pròvas geologicas (fossiles) e dau paleomagnetisme, ensin que de l'evolucion de la deriva dei continents e de la tectonica dei placas ;
  • la pedologia es l'estudi scientifica dei sòls dins lor environament naturau. Es l'una dei doei principalas brancas de la sciéncia dei sòls embé l'edafologia. La pedologia tracta essencialament la pedogenesi, la morfologia dau sol e la classificacion dei sòls. En geografia fisica, la pedologia es largament estudiada per rason dei nombrosas interaccions entre lo climat (aiga, aire, temperatura), la vida dins lo sòl (micròorganismes, plantas, animaus), lei matèrias minéralas presents dins lei sòls (cicles biogeochimics), ensin que sa posicion e seis efèts sus lo païsatgi.

Aquestei domenis integran lei conoissenças d'environa liats a l'interior d'un quadre espaciotemporau come leis autres domenis de la geografia. Es ensi que la geologie, l'idrologia, la fisica, la chimia e la biologia, entre autres, son utilisadas dins aquesteis disciplinas e tractadas en interaccions leis unas embé leis autres.

Istori[modificar | Modificar lo còdi]


Publicacions[modificar | Modificar lo còdi]


Nòtas e referencias[modificar | Modificar lo còdi]