Gòrjas d'Olduvai

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Es gòrges d'Olduvai son un des complexes preïstorics més importants de l'Africa de l'Èst. An deishat industries litiques, trobalhes d'animaus e fossils d'ominids d'un periòde d'enter hé 1,8 milions d'annades e 400.000 auans lo Crist. Tamben an dat eth nom a l'Olduvaian, eth periòde des inicis deth paleolitic inferior carateritzat pes industries pauc elaborades.

Situacion geografica e context geologic[modificar | modificar la font]

Es gòrges d'Olduvai braquen eth vessant ouest dera vath deth Rift, eth planèr deth Serengeti, en eth nòrd de Tanzania e son proches dera termièra kenyana e laguens un airau protegit: l'Aire de Conservacion deth Ngorongoro.

Aguestes gorges son d'un interès arqueologic excepcional per mantunes arrasons:

º Era preséncia d'un lac a permès en sòns origens ua sedimentacion practicament contunha sus es dus darrièrs milions d'annades e un ancianament format e relatiuaments lèu territori dab plan de trobalhes de fauna atau coma litiques.

º Era intensa activitat volcanica qu'a emplenat et territori damb tota ua sequencia de nivèus disparièrs de cendres volcaniques qu'es poden datar.

º Açò finíc pera erosion de tot eth terrenh e a hét qu'es gòrges se crotzen en tot embarrar es nivèus disparièrs deishant que s'i pode arrivar. Era longa sequencia d'Olduvai s'a dividit en quauqu'uns horitzons o beds.

S'eth lòch a sigut considerat coma eth breç dera umanitat, cau pas doblidar qu'es grops umans preïstorics auien demorat probaubaments en plan de regions disparières d'Africa més en Olduvai se doneren ua amassada de factors que permeteren prumèr era conservacion e dempús eth redescorbiment de testimonis directes o indirectes dera sua existencia.

Recerques istoriques[modificar | modificar la font]

Aguest lòc ei conegut dempús 1911 més es recerques essenciaus s'an hét a partir de 1931 dejós era direccion de Mary e Louis Leakey. En 1959, eth descurbiment d'un crani d'Australopitecus boisei, eth Zijantropus, hec qu'es trabalhs siguessen encara més intenses sus eth terrenh. Aguesti que sigueren contunhes enquia 1973.

D'autes trobalhes an sigut tamben trapades en eth lòc. Enter aguesti es ossi d'OH 7, eth holotipe d'un Homo habilis. Era arqueologia d'Olduvai a sigut descricha per de nombroses publicacions, e enter aguestes, dus publicades jos era direccion de Mary Leakey, una er an 1971pes nivèus I e II e er aute en 1994 pes nivèus III, IV e Maseks.

Cronostratigrafia[modificar | modificar la font]

Era base dera sequencia a balhat dates més segures que no pas es formacions posteriors: un nivèu de basalt e un nivèu d'arroques dejós deth nivèu I a balhat de donades deth genre d'1,8 milions d'annades auans d'aué ( prova héta damb potassi-argoni).

Era polaritat magnetica des sediments volcanics a balhat es elements cronologics més fisables tàra resta dera sequéncia. Era inversion Brunhes/Matuyama, considerada classicaments coma era termièra enter eth Pleistocèn inferior e mieian e de hé 700.000 milions d'annades ei trapat sonque a partir deth nivèu IV. Era plus grana partida des nivèus II, III e IV son donques de polaritat magnetica inversa. Son trobalhes que sigueren botades en eth lòch pendent eth perióde invers de Matuyama e , totun, es nivèus I e II presenten ua polaritat normal d'enter 1,7 e 1,85 milions d'annades: aguest episodi positiu a arrecebut eth nom d' er eveniment d'Olduvai.

Era fauta de material susceptible de fornir edats radionumeriques a hét qu'es nivèus III, IV e Masek sigan datats per paleomagnetisme e estimacions hétes sus es nivèus de sedimentacion. Es depaus deth nivèu III corresponen ath perióde 1,15 -0,8 milions d'annades e aqueri deth nivèu IV ath perióde 800.000 -600.000 milions d'annades. Es nivèus Masek son d'auans de 400.000milions d'annades pendent qu'es nivèus Ndutu e Naisiusiu, deth Pleistocen superior, son contemporanèus dera formacion dera gòrja peth era medeisha. Ua reinterpretacion nàua des donades paleomagnetiques mos diden qu'es nivèus Maseks poden éster es més ancians e éster laguens deth episodi de polaritat magnetica normal de Jaramillo (1.060.000 -900.000 milions d'annades).

Industries principaus[modificar | modificar la font]

Es industries trapades en Olduvai aparténhen a tres categories segon Mary Leakey:

º Er Olduvaian deth nivèu I e tamben trapat en eth nivèu II. I a plan de còdols talhats (51%), bòles, disques e otís diuersi atau coma proto-bifaces plan estranhes.

º Er Olduvaian ja desvolopat dividit ath sòn còp en tres sos-grops. Er Olduvaian desvolopat A, limitat ath nivèu II e coma sòn nom indica, considerat coma ua derivacion deth Olduvaian damb mens còdols talhats mes més de proto-bifaces e plan de vertadières bifaces. Er Olduvaian desvolopat B, inscrich ena etapa de cotunhacion: embarra bifaces petites e estranhes més plan de otís esclatats. Se coneish sustot en eth nivèu II. Er Olduvaian desvolopat C a sigut identificat ena part superior deth nivèu IV e comporta ua proporcion creishent de bifaces (7,2%) atau coma de petits otís esclatats.

º L'Auchelian d'Olduvai ei deth miei deth nivèu II e d'aperaquí 1,3 milions d'annades. Qu'ei, evidentaments, plen de bifaces e achadors que, totun, decreishen en profit d'otís petits e esclatats.

Es principaus materies prumères utilizades en Olduvai son d'arroques volcaniques (basalt, trachyandesita, fonolita, nefelinita ) e qüarsita. Eth gneiss a sigut tamben utilitzat més d'ua forma anecdotica. Aué toti aguesti materials son laguens ua ratlla de 13 quilometres ath torn dera amassada des branques des gòrges d'Olduvai.

Referéncies[modificar | modificar la font]

º Leakey, L.S.B. (1951), Olduvai Gorge (Tanganyika) - A report on the evolution of the hand-axe culture in Beds I-IV, Cambridge, University Press, 164 p.

º Leakey, M.D. (1971), Olduvai Gorge - vol. 3 : Excavations in Beds I and II, 1960-1963, Cambridge, Cambridge University Press, 306 p.

º Leakey, M.D. (1994), Olduvai Gorge - vol. 5 : Excavations in Beds III, IV and the Masek Beds, 1968-1971, Cambridge, avec la coll. de D.A. Roe, Cambridge University Press, 327 p.

º (en) Phillip V. Tobias, Olduvai Gorge, volume 2: The cranium and maxillary dentition of Australopithecus (Zinjanthropus) boisei, Cambridge University Press, 1967 (ISBN 9780521069014) [présentation en ligne] .

º (en) Phillip V. Tobias, Olduvai Gorge, volume 4: The skulls, endocasts and teeth of Homo habilis, Cambridge University Press, 1991 .


Article junhut[modificar | modificar la font]

º La théorie d'Olduvai

Pàgina web[modificar | modificar la font]

º Animation expliquant la formation des dépôts d'Olduvai