Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Endò Shusaku es un escrivan japonés (Tòquio, 1923 — Tòquio, 1996). Batejat tanleu l’atge d’onze ans, exprimís dins tota son òbra, influenciada per sa coneissença de Bernanos, Mauriac e Claudel, la problematica de la fe crestiana en Japon, país fòrça alonhat de l’ideia del monoteïsme. Sis estudis literaris a Lion, de 1950 a 1953, li fornisson l’enquastre de son primier roman, l’Òme blanc (1955), pel quau obten lo Premi Akutagawa. Fa part de son experiéncia occidentala dins Estudis en tèrra estrangiera (1965). Li temas del mau e del pechat ambe la responsabilitat se retròban dins la Mar e la Poison (1957; traduch en francés en 1979), qu'evòca leis experiéncias scientificas que menèron de metges japonés sobre de presoniers de guèrra americans. Puei, son òbra sec dos encaminaments parallels. Dins de racontes istorics, despinta lo destin di crestians japonés del segle XVII dins Silenci (1966), onde s’interròga sobre lo sens del martiri, e ambe lo Samorai (1980), que barra aquel diptic sobre la fe e lo sacrifici. Utiliza tanben la ficcion contemporanèa, amb umor, coma dins Un neci remirable (1959; traduch en francés en 1981), s’afana de decelar dinc la societat la coardesa e la paur de l’amor. Son escritura sòbria mescla ficcion e confession intima en tot se demefiant del patetic, coma dins Escande (1986), que faguèt tot bel just escande en Japon. Amai s’es non-conformista, Endo fa partida de l’establiment literari. Es membre de l’Acadèmia dis Arts, foguèt president del Pen‑Club de 1985 a 1989 etc… Son darrier libre, lo Flume sagrat (1994), es una quista religiosa sobre lo fons d’un viatge en Índia. Pareguèt en França en 1996, l’annada de sa mòrt.
