Endò Shusaku

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Endò Shusaku es un escrivan japonés (Tòquio, 1923 — Tòquio, 1996). Batejat tanleu l’atge d’onze ans, exprimís dinc tota son òbra, influençada per sa coneissença de Bernanos, Mauriac e Claudel, la problematica de la fe crestiana al Japon, país fòrça alonhat de l’ideia del monoteïsme. Sis estudis literaris à Lion, de 1950 à 1953, li fornisson l’enquastre de son primier roman, l’Òme blanc (1955), pelquau obten lo premi Akutagawa; Fa part de son experiença ocidentala dinc Estudis en tèrra estrangiera (1965). Li temas del mau e del pechat ambe la responsabilitat se retròban dinc la Mar e la Poison (1957; traduch en francés en 1979), que evòca leis experienças scientificas que meneron de metges japonés sobre de presoniers de guèrra americans. Puei, son òbra sec dos encaminaments paraleus. Dinc de racontes istoriques, despinta lo destin di cristians japonés del segle XVII dinc Silenci (1966), onde s’interròga sobre lo sen del martiri, e ambe lo Samorai (1980), que barra aquel diptique sobre la fe e lo sacrifici. Utiliza tambe la ficcion contemporanèa, amb imor, coma dinc Un neici remirable (1959; traduch en francés en 1981), s’afana de decelar dinc la societat la coardesa e la por de l’amor. Son escritura sòbria mescla ficcion e confession intima en tot se demefiant del patetique, coma dinc Escande (1986), que faguet tot bel just escande al Japon. Amai s’es non-conformista, Endo fa partida de l’establiment literari. Es membre de l’Academia dis arts, foguet president del Pen‑Club de 1985 a 1989 etc… Son darrier lhibre, lo Flume sagrat (1994), es una quista religiosa sobre lo fond d’un viatge en Índia. Pareguet en França en 1996, l’annada de sa mòrt.