Egoïsme etic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L'egoïsme etic es una doctrina filosofica que prepausa que cadun s'ocupe de son pròpri interès e atal l'ensems de la societat foncionarà. Sos defensors afirman que lo mai racional es que cada individú cèrque de satisfar las seunas necessitats, que coneis melhor que degun, sens far mal als autres. Es la basa de fòrça corrents de l'anarquisme, en pausant la persona e non l'ensems al centre.

L'egoïsme etic critica la caritat perque degrada lo propdan, en considerant l'autre incapable de cercar lo seu ben pròpri. Tanben sosten que la majoritat de las nòrmas moralas naisson de l'interès pròpri: se pausan de limits generals per evitar que los excèsses de mai perjudicis a l'individú, doncas se cadun se mira el meteis sens provocar de damatges a qui que siá, aqueles limits son pas necessaris, e vendràn implicits dins la conducha generala. Es ligat a l'egoïsme psicologic, qu'afirma que totjorn se cèrca l'interès pròpri, fins a las accions altruistas (recompensa en forma de sentiments positius).

Los detractors respondon qu'aquela nòrma mena a l'immoralitat perque acaba per prevaler la lei del pus fòrt en cas de conflicte d'interèsses. E mai, creson que la societat, la vida en comun, se basa justament suls principis opausats, en renfortissent los ligams, l'altruisme e las obligacions mutualas.