Economia d'Ozbequistan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia d' Ozbequistan
Moneda Som ozbèc
Organizacions de comèrci OMC, CEI, OCE
Estatisticas[1]
PIB US$ 86,07 miliards (2010)
reng PIB 75ena granda[2]
creissença del PIB 8,2% (2010)
PIB per cápita 3100 (2010)
PIB per sector agricultura 21,2%, industria 32,3%, comèrci e servicis 46,4% (2010)
Inflacion 15% (2010)
Populacion jol lindal de pauretat 26% (2008)
Fòrça de trabalh 16 milions (2010)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 44%, industria 20%, comèrci e servicis 36% (1995)
Caumatge 1,1% (2010)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 13,13 miliards (2010)
Partenaris Ucraïna 29,91%, Russia 13,94%, Turquia 7,53%, Cazacstan 7,26%, Bangladèsh 6,83%, Republica Populara de China 5,69%, Corèa del Sud 4,19% (2009)
Impòrts (US$) 9,44 miliards (2010)
Partenaris Russia 23,72%, Republica Populara de China 20,36%, Corèa del Sud 13,03%, Alemanha 6,09%, Ucraïna 5,39%, Cazacstan 4,68% (2009)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 4,236 miliards (2010)
Revenguts (US$) 6,584 miliards
Despensas (US$) 6,652 miliards

L'Ozbequistan èra una de las zònas pus pauras de l'anciana Union Sovietica amb mai de 60% de la siá populacion vivent en comunitats ruralas densament pobladas[1]. Dempuèi la siá independéncia, en ans recents la siá economia es estat orientada a una transicion graduala a una economia de mercat. Malgrat aiçò, lo progrès en reformas economicas es estat cautelòs e a enregistrat qualques assolidatges. S'ha eliminat pas encara la distància entre las taxas de cambiaments oficialas de la moneda e las taxas de cambiament del mercat negre. Lo comèrci restrictiu del regim e las siás politicas generalament intervencionistas contunhan d'aver d'efièches en la siá economia. Entre las restriccions imperantas se tròba la capacitat de convertibilitat de la moneda e d'autras mesuras governamentalas per controtlar l'activitat economica, en comprenent l'implementacion de severas restriccions a las importacions e de barraments esporadics de las siás frontièras amb los vesins Cazacstan, Quirguizstan e Tatgiquistan, los qu'an portat a organizacions internacionalas a suspéner o far marcha enrè los credits projèctes.

Lo país es actualament lo 2nd màger exportador mondial de coton[1] e un grand productor d'aur e de gas natural.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. 1,0 1,1 1,2 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/uz.html
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html