Comtat de Trípol

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
L'Orient en 1135, amb lo comtat de Trípol
Escut deu comtat de Trípol ; blasonament : de gules a la crotz d'aur vueitada

Lo comtat de Trípol qu'èra un estat latin d'orient fondat a l'escadença de la Purmèra Crotzada e la sola possession crestiana d'orient de lenga e de vassalitat occitana. Que ho donc un país occitan d'otra mar. Que's situava principaument au nòrd de l'actuau Liban mes dab quauques tròç de l'actuau Siria (incluent, notament, lo famós Krak deus Chivalièrs)

Istòria[modificar | modificar la font]

Trípol que ho conquestada en 1105 peu comte Ramon de Sant Geli (Ramon IV de Tolosa, duc de Narbona, comte de Roergue, marqués de Provença) qui vadó atau comte de Trípol en bèth fondar aqueste comtat.

A partir de 1187 Trípol que passè devath l'autoritat deus senhors d'Antiòca de la dinastia aquitana deus Guilhèms.

La darrèra comtessa de Trípol que perdó lo son títol en 1288 e los mamelocs musulmans que prengón la ciutat en 1289 acabant atau l'istòria d'aquesta possession occitana d'otra mar.

Fius[modificar | modificar la font]

Hortalessa de Sant Geli, Trípol, Liban

Lo comtat de Trípol que gavidava los fius seguents:

  • Lo comtat de Montferrand
  • Las senhorias de:

Comtes[modificar | modificar la font]

En 1102, Ramon de Sant Gèli, comte de Tolosa, se vòl ganhar un domeni en Orient. Capita plan sonque en 1109, après la presa de Trípol.

Dinastia mondina[modificar | modificar la font]

1102-1105: Ramon Ièr de Sant Gèli (v.10501105).

1105-1110: Guilhèm Jordan Ièr († 1110), comte de Cerdanha, son nebot

1109-1112: Bertrand (10661112), filh de Raimond Ièr e d'una desconeguda de Provença

1112-1137: Ponç (10981137), son filh

1137-1152: Ramon II († 1152), son filh

1152-1187: Ramon III († 1187), son filh

Sens enfant, Ramon III dona lo comtat a Ramon d'Antiòca

Dinastia peitavina[modificar | modificar la font]

1187-1189: Ramon IV d'Antiòca († 1199)

1189-1233: Boemond Ièr son fraire

1233-1252: Boemond II († 1252) son filh

1252-1275: Boemond III '(12371275) son filh

1275-1287: Boemond IV († 1287), son filh

1287-1289: Lucia († 1299), sa sòrre.

Literatura[modificar | modificar la font]

Dens la literatura occitana qu'ei famós per la soa mencion dens la vida de Jaufré Rudel qui conda qu'amorós pec de la comtessa de Trípol shens non l'aver pas jamei vista que's crotzet e que's morí quan la trobèt.