Cantiga

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Las cantigas son un genre tipic de la poesia medievala galègoportuguesa (sègles XII-XIV). Son de poesias cantadas, que lor letra e lor musica es compausada per de trobadors. Lo juglar, qu'èra de còps tanben de trobador, sonava e cantava aquelas poesias. Las cantigas galègoportuguesas son amassadas dins los cançonièrs, compausats per de nombrosas trobas. Se coneis tres cançonièrs: lo Cançonièr d'Ajuda, lo Cançonièr de la Bibliotèca Nacionala de Lisboa e lo Cançonièr de la Vaticana. La pus anciana demest las conegudas es la Cantiga da Ribeiriña, apelada tanben Cantiga da Garvaia, compausada per Paio Soares de Taveirós probablament en 1189 (o 1198, las cronologias diferisson).

Classificacion de las cantigas[modificar | modificar la font]

Métrica[modificar | modificar la font]

Del ponch de vista metric se pòt distinguir dos tipes de cantigas:

  • Cantiga de mestratge: a generalament quatre estròfas que son esquèma metric es: abbacca, abbaccb, ababcca, ababccb. Manca de tornada o repic. S'utiliza subretot dins las cantigas d'escarn e dins las d'amor. An lor origina dins la poesia dels trobadors provençals.
  • Cantiga de refranh: lor element caracteristic es la tornada o repic (refranh). Lor origina es populara. Es frequent subretot dins las cantigas d'amic. Los dos tipes de cantigas an de vèrs (octosillabs o decasillabs) e de rima consonanta. Los dos utilizan correntament lo parallelisme.

Tematica[modificar | modificar la font]

  • Cantiga d'amic: una femna enamorada planh l'abséncia de son amat.
  • Cantiga d'amor: un trobador s'adreça a sa dama.
  • Cantiga d'escarn (escarnho): lo poèta critica un enemic particular o la societat dins l'ensemble.
  • Cantiga de maldire (maldizer): coma las anterioras, amb un lengatge clar e dirècte.
  • ...