Camelidae
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| Camèl de Bactriana (Camelus bactrianus) | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Animal | ||||||||
| Embrancament | Chordata | ||||||||
| Classa | Mammalia | ||||||||
| Sosclassa | Eutheria (placentalia) | ||||||||
| Òrdre | Artiodactyla | ||||||||
| Familha | |||||||||
| Camelidae — autor incomplet — |
|||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
|
|||||||||
| Posicion filogenetica | |||||||||
Posicion :
|
|||||||||
| d'aprèp Classificacion filogenetica del vivent (vejatz arbre filogenetic) |
|||||||||
| Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Los camelids son de mamifèrs artiodactils.
La familha dels camelids compren, actualament, 3 genres e 7 espècias :
- genre Camelus
- Camelus dromediarus (dromedari)
- Camelus bactrianus (camèl de Bactriana)
- Camelus ferus (camèl salvatge de Tartaria) que dempuèi pauc, es reconegut coma una espècia sensiblament diferenta de l'espècia domestica del Bactriana.
Aquestes dos darrièrs genres vivon dins lo mond novèl alara que lo primièr es originari d'Africa/Asia.
Los camèls, dromedaris e lamas son sustot de bèstias de bast alara que las vigonhas, alpagas, guanacos son sustot recercats per lor lana.
Sens èsser incomestible, la carn d'aquestes animals es dura e pauc saborosa. Los camelids son los sols mamifèrs qu'an d'ematias qu'an gardat lor nuclèu.