Bordalés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo Bordalés es una region a chivau sus Gasconha e Guiana, inclusida dens lo departament de Gironda.

Bordalés istoric[modificar | modificar la font]

Lo Bordalés istoric es l'ancian diocèsi de Bordèu. Aucupèva la part occidentala de Gironda mèi una petita partida de las Lanas.

Lista de las parròpias e daus archiprestats en 1585[modificar | modificar la font]

Archiprestat de Benauja[modificar | modificar la font]

L'archiprestat de Benauja es la partida centre-sud de l'Entre Duas Mars.

Arbís, Aubiac (comuna de Verdelais), Banhaus (e son annèxa Montinhac), Bèravath, Blesinhac, Cadilhac, Cantòis, Capian, Cardan, Donzac, Escossan, Falairàs (e son annèxa Campet), Gabarnac, Ladaus, Lengoiran, Lestiac, Lopiac (caplòc), Montaroish (comuna de Targon), Montpesat (comuna de Morens), Montprimblan, Morens, Omet, Palhet, lo Pian, Rions, la Ròca, Sta Crotz dau Mont, St German de Grava (e son annèxa Semens), St Leon, Sent Macari, St Mexent, St Pèir de Vath, Solinhac, Targon (e son annèxa Totijac), Veguèir o Nairac, Vilanava de Rions.

Archiprestat de Blaia[modificar | modificar la font]

Airans, Anglada, Berson, Blaia (e son annèxa Sta Luça), Brau, Campunhan, Cars, Cartalèga, Conezac, Estaulèirs, Fors, Generac (e son annèxa Saugon), Marcilhac (caplòc), Masion (e son annèxa St Seurin), Plassac, Plana Sèuva, Renhac, St Andrauni, St Aubin, St Caprasi, St Cristòli de Canac, St Cièrs de la Landa, St Genés de Segonzac, St Giron d'Aigaviva, St Loís de la Contau, St Martin de la Cauçada (e son annèxa N.D. de Fredinhac), St Palais en Vitresés, St Pau de Maisondat, St Simon.

Archiprestat de Borg[modificar | modificar la font]

Aubia (e son annèxa Espessàs), Baion, Borg, Camilhàs, Casèla (comuna de Prinhac e Marcamps), Caunhasés, Cesac, Civrac, Comps, Cubzac, la Fòssa (e son annèxa St Vevian), Gauriac (caplòc) (e son annèxa la Ruscada), Gauriaguet, Lansac, la Libarda, Marsàs, Mombrèir, Peujarn (e son annèxa Virsac), Prinhac (e son annèxa Marcamps), Punhac, St Andrés de Cubzat o dau Nom de Diu, St Cièrs de Canessa, St Gervasi, St Idens de Sodiac, St Laurens d'Arça, St Mariens, St Savin, St Seurin de Toveiràs, Samonac, Tauriac, Tulhac (e son annèxa St Trojan), Vilanèva.

Archiprestat de Buc e Bòrn[modificar | modificar la font]

Audenja, Aurelhan, Biàs, Biganòs, Biscarròssa, la Canau, Casaus (comuna de la Tèsta), Endarnòs, Gastas, Gujan, Lèige, Lenton, Levinhac, Mamisan, Mesòs, Miòs, la Mòta, Parentís (caplòc), lo Pòrge, St Julian de Bòrn, St Pau en Bòrn o Frontinhac, Salas, Sanguinet, Saumòs o Gorgàs, lo Teish, lo Temple de Sautujas, la Tèsta.

Archiprestat de Cernés[modificar | modificar la font]

Aurinha (e son annèxa lo Tusan), Austens (e son annèxa St Magne), Balisac, lo Barp, Barsac, Bautiran (e son annèxa Aigamòrta), Begla, Beliet, Bomas, la Brèda, Budòs, Cadaujac, Canejan, Castra, Cerons, Cestàs, Hargas, Gradinhan (caplòc), Guilhòs, Isla St Jòrdi, Lendiràs, Leujats, Leunhan, Martilhac, Navalhan, Pessac, Podensac (e son annèxa Ilats), Portèth, Prenhac, Pujòus, St Lugèir de Balson, St Maurilhon, St Medard d'Airans, St Miquèu de Riufred, St Sefrian, St Sèuve, Saucats, Sautèrnas, Talença, Tolena, Vilagrens (e son annèxa Cabanac) (comuna de Cabanac e Vilagrens), Vilandraut, Vilanava d'Ornon, Viralada (e son annèxa Arbanats).

Archiprestat d'entre Dordonha[modificar | modificar la font]

Abzac, Belvés (e son annèxa Capitorlan), Camps (e son annèxa Cornemps), Castilhon, la Faiòta (e sas annèxas Francs e las Salas), Gardegan, Gors, la Landa, Liborna, Lussac, Montanha, Montbadon (comuna de Peisseguin), Neac, Parsac (comuna de Montanha), Peinormand, Peisseguin, Petit Palais, Pomirau, Sablons, Semelhon, St Cibard de Combas, St Colomba, St Cristòli de Bardas, St Denís de Pila (e son annèxa St Jòrdi de Guistras), St Estève de Lissa, St Felipe d'Agulha, St Genés de Castilhon, St Ipolite, St Magne de Castilhon caplòc, St Martin de Maserat (comuna de Semelhon), St Medard de Guisèiras, St Pèir d'Armens, St Seurin d'Eila, St Sulpici de Falairens, Sta Tèrra, Taiac, Tortirac (comuna de Gardegan e Tortirac), Vinhonet (e son annèxa St Laurens de Combas).

Archiprestat d'Entre Duas Mars[modificar | modificar la font]

Ambarés, Ambés, Artigas, Arvèiras (e son annèxa St Pèir de Vaus), Baishac, Baron, Bassens, Baurech, Boliac, Bonetan, Cadarsac, Calhau, Camairac (comuna de St Sulpici e Camairac), Camarsac, Camiac, Cambas, Camplanas, Carinhan, Cenac, Cenon, Creon, Cronhon, Cursan, Dardenac, Espiet (e son annèxa Danhac), Genissac (caplòc), la Grava d'Ambarés, Gresilhac, Gulhac, Hargas, Haus, Hloirac, Ison, Ivrac, Larmont, Linhan, Lopas, Madirac, Mainac (comuna de Camblanas e Mainac), Molon, Montferrand, Montussan, Nerijan, Pompinhac, lo Pot, Quinsac, Sadirac, St Caprasi de Haus, St Denís (comuna de Camiac e St Denís), Sta Eulalia d'Ambarés, St Genés de Lombaud, St German dau Puish, St Jacme dau Bèc d'Ambés, St Lobés, St Quentin de Baron, St Sulpici d'Ison o de Bernac, St Vincent de Pau d'Ambés, Salabeu, la Sauva, Tavanac, Tisac de Curton, lo Torne, la Trèna, Tressas, Vaira.

Archiprestat de l'Esparra[modificar | modificar la font]

Benon (comuna de Sent Laurens), Blanhan, Boientran (comuna de Sent German d'Estulh), Bugadan, Cairac, Cissac, Civrac (e son annèxa Escurac), l'Esparra, l'Espitau (comuna de Graian e l'Espitau), Galhan, Graian, Jau (e sas annèxas Dinhac e Hloirac), Ordonac, Paulhac, Potensac (comuna d'Ordonac), Prinhac, Rinhac, Sta Alena de l'Estanc o Hortin, St Arlòdi (comuna de l'Esparra), St Cristòli de Castilhon (e son annèxa Coquècas), St Estèfe de Colonas (caplòc), St German d'Estulh, St Idens, St Laurens, St Mambèrt (comuna de Paulhac), St Martin de Cadorna (e son annèxa St Seurin de Cadorna) (comuna de St Seurin de Cadorna), St Sauvur, Sensàs, Solac, Talaits, Uish (comuna de l'Esparra), Valairac, Vendais, Vensac (e son annèxa Semevian), Vertulh.

Archiprestat de Fronsac[modificar | modificar la font]

Baiàs, Bonzac (caplòc) (e son annèxa Galgon), Cadilhac, Cainac (comuna de Galgon), Chamadela, Cotràs (e son annèxa las Pinturas), Esgleisòtas o St Pèir de l'Estela, Fronsac, la Gòrça, Guistras, Isla de Carnèir (comuna de Lugon e l'Isla dau Carnèir), la Landa, Lugon, Maransin, Marcenés, Molhac, Perissac, la Poiada, Porquèiras, la Ribèira, Salhans, St Anhan, St Cièrs d'Abzac, St Cristòli de la Dobla (e son annèxa Chalaura), St Genés de Quelh, St German la Ribèira, St Martin dau Bòi, St Martin de Laia, St Miquèu la Ribèira, St Roman de Borsàs o la Virvèia, Salinhac, Savinhac d'Eila, Tarnés, Tisac, Verac, Vilagoja.

Archiprestat de Molís[modificar | modificar la font]

Aisinas, Arcins, Arsac, Avensan, la Barda, Blancafòrt, Brach, Bruja, Cantenac, Carcans, Castèthnau, Cussac (e son annèxa Sta Gema), Listrac, Ludon, Macau, la Marca, Margaus, Martinhàs, Merinhac, Molís (caplòc après lo XVI° s.) (e son annèxa St Genés de Mèira), Parempuira, lo Pian, Sta Alena de la Landa, St Aubin, St Jan d'Ilhac, St Medard de Jalas (caplòc dinc au XVI° s.), Salaunas, Sossans, lo Telhan.

Bordalés actuau[modificar | modificar la font]

Pòdem definir actualament lo Bordalés coma la region viticòla qu'environa Bordèu. Aquò compren lo Medòc viticòla dincas a Valairac, lo Blaiés dincas a la termièra daus marescs, lo Libornés dincas a la forèst de la Dobla, las Gravas e, solide, l'Entre Duas Mars.

Bordalés (parlar)[modificar | modificar la font]

Un article es consacrat au parlar de la part de Bordèu.