Bauma de Rochelot

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La bauma de Rochelot se tròba dins la Charanta Occitana, au nòrd dau Bacin Aquitan, a 'na vintena de quilomètres au nòrd-est d'Engoleime.

Localizacion[modificar | Modificar lo còdi]

Se situa dins la comuna de Sent Amanç, dins la vau de Bonoira, un afluent de Tardoira.

Se dubrís dins la vau de Bonoira dins lo bauç, prep de las baumas dau cròs de la Vielha e dau molin de Rochelot, qu'an servat solament de la fauna.

Istoric[modificar | Modificar lo còdi]

Fuguet cerchada per Jòrgi Chauvet a partir de 1897. Las cerchas fugueren represas per Joan Francés Tornapicha a partir de 1980.

Topografia[modificar | Modificar lo còdi]

Fuguet voidada per los prumiers cerchaires, mas Joan Francés Tornapicha trobet un corredor de 1 m de larjor, 0,85 m de nautor e d'aperaquí 15 m de lonjor emplenat d'òs d'animaus.

Restas umanas[modificar | Modificar lo còdi]

Se trobet 6 dents abenadas d'un neandertalian vielh e un fragment de diafisi de l'umerus rausat per de iènas.

Fauna anciana[modificar | Modificar lo còdi]

Dins lo corredor, Joan Francés Tornapicha trobet daus òs de 'na vintena de grands mamifèrs, chavaus, bovids, cervis, dams, chabròus, urs, singlars, megaloceros, rinoceros de las estepas, elefants, vibres e iènas de las cavernas (Crocuta crocuta spelaea). D'autres carnivòrs son presents: ors brun, lop, chen de las cavernas,[1] leon e pantera.[2]

Aplechs e objectes[modificar | Modificar lo còdi]

L'industria litica es liada au Magdalenian.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. ECOBIO / cartes : mieg, biodiversitat e paleontologia
  2. Tornapicha, "Un neandertalian devorat per de iènas?" Paléo, n°6, 1994 sus Persée