Batalha de Leipzig

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La batalha de Leipzig o batalha dei Nacions se debanèt dau 16 au 19 d'octòbre de 1813. Opausèt leis armadas coalizadas deis enemics de Napoleon Ièr, magerament Russia, Prússia, Àustria e Suècia, ai fòrças de l'Empèri Francés, magerament compausadas de soudats francés. Lei premiers jorns foguèron marcats per de combats saunós e lo mantenement de sei posicions per lei doas armadas. L'eveniment decisiu se debanèt lo 18 d'octòbre quand Saxònia cambièt de camp e acomencèt d'atacar lei Francés. L'arribada de renfòrç coalizats importants foguèt tanben un factor qu'encoratjèt la retirada francesa en direccion de Ren e entraïnèt l'abandon d'Alemanha per l'armada imperiala franc de quauquei garnisons que resistiguèron fins a 1814.

Ambé 200 000 soudats francés còntra 380 000 coalizats, la batalha de Leipzig foguèt lo combat pus important dau periòde napoleonenc.